Opinió

Pedigrí

El país i la seva capital són de tots, no només d'uns quants, amatents aquests, sovint, a demanar i expedir pedigrís d'independentisme quan ells hi acaben d'arribar

A Bar­ce­lona, jo no hau­ria votat Bar­ce­lona en Comú, per motius diver­sos. Sobre­tot, perquè per a un votant d'esquer­res par­ti­dari de la inde­pendència naci­o­nal, altres sigles no eren ambigües sobre el futur naci­o­nal desit­ja­ble i, doncs, no feien l'orni i s'hi com­pro­me­tien, sense el pre­text del caràcter només muni­ci­pal dels comi­cis. Parlo d'ERC i la CUP, que hi han fet uns grans resul­tats i no són pocs els muni­ci­pis on totes dues for­ma­ci­ons, suma­des, superen de molt CiU, com a demos­tració del des­plaçament del cata­la­nisme cap a l'inde­pen­den­tisme i d'aquest cap a posi­ci­ons majo­ritària­ment d'esquer­res o més pro­gres­sis­tes que la fede­ració naci­o­na­lista. Par­lant clar, el 24 de maig hi havia només dues llis­tes inde­pen­den­tis­tes: ERC i la CUP. No es pot dir el mateix de CiU, on, tot i la posició favo­ra­ble de CDC, no és aquesta la d'UDC i, per tant, la can­di­da­tura dels dos par­tits no podia pre­sen­tar-se com a inde­pen­den­tista perquè no ho era. A més, la nova fugida d'estudi d'UDC amb la increïble pre­gunta plan­te­jada a la militància, sense cap referència a la inde­pendència, cas­tiga enor­me­ment CiU perquè con­ti­nua tra­ient-li cre­di­bi­li­tat en aquest àmbit.

Això dit, dis­crepo pro­fun­da­ment de la llista de pen­ja­ments que s'han dit con­tra Bar­ce­lona en Comú i la més que pro­ba­ble alcal­dessa de la capi­tal, Ada Colau, pro­ce­dents, sobre­tot, del fons del nou car­rer Inde­pendència, segons s'entra al final de tot a la dreta. I en dis­crepo perquè no sols s'han fet afir­ma­ci­ons que no són cer­tes, sinó perquè, a més, la bel·ligerància pre­te­sa­ment naci­o­nal con­tra Colau em sem­bla de tot, lle­vat d'intel·ligent, i, a efec­tes pràctics, més aviat anti­na­ci­o­nal, perquè l'inde­pen­den­tisme no pot excloure ningú. Algu­nes des­qua­li­fi­ca­ci­ons, a més, tras­puen uns tics etni­cis­tes, clas­sis­tes i eli­tis­tes que no aju­den gens en la cons­trucció del nou país que volem fer. Des­til·len un cert sen­tit patri­mo­nial de la capi­tal i la seva ins­ti­tució que em recor­den afir­ma­ci­ons ja sen­ti­des la tar­dor del 2003, en relació amb un altre canvi de majo­ria política en una altra ins­ti­tució, fun­dada a Cer­vera el 1359, par­lant d'intru­sos i gent que havia entrat a robar a casa...

Ada Colau, a qui no conec, va votar sí i sí el 9-N, la nit elec­to­ral, ja tri­om­fa­dora, es va com­pro­me­tre amb el dret del poble català a deci­dir el seu futur i duu regi­dors inde­pen­den­tis­tes a la seva llista, atès que hi ha Procés Cons­ti­tu­ent, a banda d'ICV-EUiA, on hi ha cor­rents favo­ra­bles també a la plena sobi­ra­nia. Ara només cal espe­rar que, en el moment de la veri­tat, com­pleixi la paraula i no situï el seu grup i l'Ajun­ta­ment en con­tra d'allò que els cata­lans deci­dei­xin i vul­guin. Asse­gura, també, que no sig­narà fulls de ruta amb CDC, cosa que tam­poc no han fet, per cert, ni UDC, ni la CUP, ni ICV. Dit això, la majo­ria social per la inde­pendència només s'acon­se­guirà si és social, és a dir, si fa gala sin­cera del benes­tar, el progrés gene­ral i la igual­tat d'opor­tu­ni­tats: per a tot­hom, hagi nas­cut on hagi nas­cut, dugui els cognoms que dugui, parli la llen­gua que parli, vis­qui al barri o la ciu­tat on vis­qui, amb feina o a l'atur. Els números can­ten i el dèficit social és, segu­ra­ment, allò que explica, en part, els mals resul­tats de CiU a l'àrea metro­po­li­tana. Però una nació es cons­tru­eix des de totes les ide­o­lo­gies democràtiques i totes ens són necessàries en aquest pro­jecte eman­ci­pa­dor. Feliçment, l'inde­pen­den­tisme català és ideològica­ment plu­ral. Per això, el país i la seva capi­tal són de tots, no només d'uns quants, ama­tents aquests, sovint, a dema­nar i expe­dir pedigrís d'inde­pen­den­tisme quan ells hi aca­ben d'arri­bar, alguns encara no hi han arri­bat i no sabem si mai ho faran. La majo­ria d'inde­pen­den­tis­tes d'avui no n'eren ahir i n'hi ha que en seran demà. Si comen­cem a dema­nar segons quina mena de cer­ti­fi­cats, al final només podran aixe­car la mà els patri­o­tes del Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya, que ja hi eren l'any 40...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia