Llums i ombres

Vaig ser un dels 9.500 espec­ta­dors que van omplir l'estadi de Mon­ti­livi diu­menge pas­sat amb la il·lusió com­par­tida de pujar a pri­mera divisió, i vaig ser també un més dels que van que­dar des­con­cer­tats pel que va pas­sar, per l'estrany par­tit del Girona i pel desen­llaç final, amb la pèrdua de l'ascens automàtic a la divisió d'honor del fut­bol espa­nyol. Pot­ser hau­ria estat massa bonic. Segu­ra­ment els déus estadístics deien que no tocava donar-ho tot per la men­ja­dora sinó que s'havia de com­par­tir el neguit i el pati­ment. Veníem de les llums del reco­nei­xe­ment del res­tau­rant dels ger­mans Roca com el millor del món segons la llista de la pres­ti­gi­osa revista anglesa Res­tau­rant, de l'anunci de la pro­duc­tora ame­ri­cana HBO afir­mant que roda­ran alguns capítols de la sèrie Joc de trons apro­fi­tant els pai­sat­ges natu­rals de pedra vella de la ciu­tat i pot­ser no era el moment de tocar el cel de l'esport pro­fes­si­o­nal tan aviat. Ens queda, és clar, l'espe­rança d'acon­se­guir la plaça mit­jançant el tri­omf en la repesca del play-off però, fran­ca­ment, jo sóc dels que no veuen clar que ens en puguem sor­tir. Amb tot, ens queda el desig i la il·lusió, però també la rea­li­tat d'una ciu­tat que no viu la rea­lit­zació d'un somni sinó la mate­ri­a­lit­zació d'una feina con­ti­nu­ada en el temps, l'empenta de la seva gent i l'evidència d'un pro­jecte de pri­mera que recull la lògica dels seus fruits. L'ascens directe del Girona FC hau­ria estat la cire­reta que hau­ria coro­nat el pastís de la il·lusió col·lec­tiva, però no hi ha dubte que ens queda tota la base, i aquesta està feta d'una matèria pri­mera con­sis­tent i dura­dora. L'ombra pas­sat­gera d'una der­rota que va tenir la desgràcia com a ali­ada però també mèrits pro­pis de joc espès en la segona part, queda ple­na­ment com­pen­sada per les mol­tes llums que es pro­jec­ten a la ciu­tat i que s'expan­dei­xen arreu. Efec­ti­va­ment, només així s'entén que la guia de la ciu­tat que des de no fa gaire ja està dis­po­ni­ble a les dues pla­ta­for­mes digi­tals que hi ha al mer­cat tin­gui descàrre­gues pro­vi­nents de Rússia, França, Bèlgica, la Xina, el Canadà, Angla­terra, Suïssa, els Estats Units, etc. És gent de tot el món que té interès a conèixer la ciu­tat i accepta pagar els dos euros d'aquesta apli­cació que recull no només la ciu­tat monu­men­tal i el barri jueu sinó també els seus mis­te­ris i lle­gen­des. Girona ja fa temps que és a pri­mera divisió, i per dura i dolo­rosa que hagi estat la bufe­tada, l'enso­pe­gada de diu­menge no ens hau­ria de fer per­dre de vista aquesta rea­li­tat.