Opinió

La mitjana empresa

La gran empresa no té les sim­pa­ties dels nous movi­ments polítics que han apa­re­gut amb força a Cata­lu­nya i a Espa­nya. Es parla de la “casta”, allò que els anglo­sa­xons en diuen sta­blish­ment, i no diré que no tin­guin raó en mol­tes de les seves mani­fes­ta­ci­ons. Sovint he fet les matei­xes crítiques en aquests arti­cles. Les grans empre­ses tenen un extra­or­di­nari poder econòmic, que es pot con­ver­tir en un gran poder polític. Les peti­tes empre­ses no poden tenir mai un poder polític, si no és que fan pinya. Fa uns quants dies vaig veure per la tele­visió com Ada Colau par­lava amb els meus amics de la Pimec i s'expres­sava decla­ra­da­ment a favor de la petita empresa. Obli­dava, però, que Pimec vol dir petita i mit­jana empresa. No sé quina idea té la senyora Colau sobre el volum d'aques­tes empre­ses. Si no recordo mala­ment, les mit­ja­nes són aque­lles que tenen, si fa no fa, entre 200 i 500 tre­ba­lla­dors.

M'he pas­sat la vida defen­sant la petita empresa, però ara m'agra­da­ria fer-ho de la gran empresa. Amb aques­tes passa com amb tot: n'hi ha de bones i n'hi ha de dolen­tes. Cata­lu­nya només té dues grans empre­ses, sense dis­cussió: La Caixa i Gas Natu­ral, i em sem­bla que merei­xe­rien un diploma de bon tracte labo­ral, hones­te­dat i trans­parència. Si vol, diré a la senyora Colau algu­nes peti­tes empre­ses amb mal tracte labo­ral, des­ho­nes­tes i gens trans­pa­rents. Accepto, però, que les peti­tes empre­ses creen tei­xit indus­trial i que la seva capa­ci­tat d'adap­tació a la con­jun­tura les fa molt valu­o­ses. És el cas de Cata­lu­nya i d'Ale­ma­nya, per exem­ple.

Però faria una cor­recció: quan par­lem de tei­xit indus­trial –aquí i a Ale­ma­nya– ens refe­rim a les mit­ja­nes empre­ses. Les peti­tes-peti­tes merei­xen tot l'afecte i res­pecte, però s'hi pot comp­tar poc si es vol fer una política indus­trial. Cata­lu­nya ha tin­gut la vir­tut de crear clústers indus­tri­als per subs­ti­tuir el sec­tor tèxtil, que havia estat domi­nant durant un segle i mig. Un clúster és un con­junt d'empre­ses mit­ja­nes del mateix sec­tor. Tenim el far­macèutic, el de la indústria auxi­liar de l'automòbil, el del moble, la química fina, el sec­tor ali­men­tari i alguns més. És clar, mol­tes d'aques­tes mit­ja­nes empre­ses venen una bona part de la pro­ducció a grans empre­ses. La Seat, per posar un exem­ple de mul­ti­na­ci­o­nal estran­gera a Cata­lu­nya, crea ocu­pació per al doble o el tri­ple de la seva plan­ti­lla a les empre­ses proveïdores. Ni la UGT, ni CCOO ni cap altre sin­di­cat seriós par­la­ria mala­ment de les grans empre­ses. Per­so­nal­ment crec que hem de par­lar mala­ment de les males empre­ses, siguin peti­tes, mit­ja­nes o grans. El món de l'empresa és cada cop més com­pli­cat per a l'estudiós i per al polític. A Cata­lu­nya tenim empre­ses que tenen el cen­tre de decisió aquí i la majo­ria de fàbri­ques a l'estran­ger. Grífols, per exem­ple. I en tenim alguna de fami­liar que, tot i ser cata­laníssima, és con­tro­lada per una empresa holan­desa, per pro­ble­mes d'engi­nye­ria finan­cera i perquè els pro­pi­e­ta­ris no volen dir el que gua­nyen o el que per­den.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia