Opinió

Naps i cops

‘Remake'

El pacte no ha de ser
per força la baixada de pantalons o el repartiment d'engrunes de la transició

Cada vegada fa més l'efecte que ens tro­bem en un remake dels setanta. Hi ha molts indi­ca­dors que ho fan pen­sar, i no necessària­ment posi­tius. Una part de “la nova política” s'arma a par­tir d'afir­ma­ci­ons boníssi­mes, tan bones com bui­des, i d'un sec­ta­risme que entronca amb els setanta. Qui, als anys setanta, podia ser con­trari a un deter­mi­nat anti­fran­quisme que, per la natu­ra­lesa d'allò a què s'opo­sava, ja era bo? És que mai en aquest país no hi podrà haver una esquerra libe­ral a l'euro­pea o a la nord-ame­ri­cana? És curiós veure com les for­mu­la­ci­ons de Podem irrom­pen com si aquí no hagués pas­sat res en els últims tres anys. Com si el que ells en diuen “mono-tema” de la inde­pendència fos una excusa per no mirar res més. Com si els favo­ra­bles a la inde­pendència no tin­gues­sin res més al cap. Com si ningú abans s'hagués pre­gun­tat per la crisi, per la cor­rupció o per la manca d'opor­tu­ni­tats. Això sí, ara es repar­tei­xen car­nets de Che Gue­va­res per­tot arreu i n'hi ha que trien que, per fer la inde­pendència, amb tu, no.

La frac­tura dels par­tits afecta d'una manera més clara tots els par­tits menys els neta­ment inde­pen­den­tis­tes. En algun aspecte la soci­e­tat va unes pan­ta­lles més enda­vant que l'arti­cu­lació política. És pro­ba­ble que fos més clar del que sem­blava que CDC i Unió havien de par­tir peres, quan defen­sa­ven coses òbvi­a­ment diver­gents. Aquí entra la recom­po­sició de for­ces que fa pen­sar en la segona tran­sició: com que­da­ran CDC i Unió després del
27-S? Seguirà exis­tint ICV després d'abraçar incon­di­ci­o­nal­ment Podem? A què que­darà rele­gat el PSC? I encara, com es repar­ti­ran el botí uni­o­nista el PP i C's? Amb una mica de sort, la neces­si­tat de pacte dels ajun­ta­ments ato­mit­zats evi­den­ciarà que la política és això, pacte, i que el pacte no ha de ser per força la bai­xada de pan­ta­lons i el repar­ti­ment d'engru­nes de la tran­sició. Aquesta hau­ria de ser la diferència en aquest remake dels setanta. Però també sem­bla que el país viu massa ende­riat mirant el terra, bus­cant les engru­nes, amb el cap incli­nat. I aquest ganyot incli­nat és un cos­tum que no és fàcil de can­viar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia