Aquelles petites coses

Entre­te­nir-se en els petits pla­ers és quel­com neces­sari que, al llarg de la vida, dona moments de feli­ci­tat que ali­men­ten cos i espe­rit. Moments de peti­tes coses que, com ens ha vin­gut can­tant Ser­rat “... nos deja­ron un tiempo de rosas, en un rincón, en un papel o en un cajón....”

Son íntims records que a mi em trans­por­ten als estius de la infan­tesa quan la il·lusió per arri­bar, el pri­mer dia de vacan­ces, a la casa d'esti­ueig fami­liar feia que m'oblidés del mareig per­petu que em repre­sen­tava viat­jar en cotxe per les car­re­te­res mal asfal­ta­des d'aquell temps. El desig de retro­bar-me amb amics i fami­li­ars i com­par­tir jocs, ama­ga­talls, bere­nars gene­ro­sos i secrets incon­fes­sa­bles feia que jo fos, lla­vors, una nena pri­vi­le­gi­ada. Una rea­li­tat afor­tu­nada que m'ager­ma­nava amb “… la edad de la pérgola y el tenis…” que el poeta Jaime Gil de Biedma tan encer­ta­da­ment va retra­tar.

Són records que em rea­fir­men en la segu­re­tat que ens varen fer bé els esmor­zars com­par­tits al vol­tant de la taula d'aquell esti­mat i un punt deca­dent pati de la casa del poble de la costa. Records de joven­tut feliç i esgo­tada per la festa que durava fins l'alba i feia que ens poguéssim creure eterns i immor­tals.

Són els records d'aquell pes­si­go­lleig a l'estómac davant una cançó, la decla­mació d'un actor en una obra que acon­se­gueix que la pell també s'emo­ci­oni o els ulls s'humi­te­gin davant les parau­les, la melo­dia, els ges­tos o la inter­pre­tació de l'artista.

Viure està ple de moments sublims i de peti­tes coses que ens van a favor. I també,
i és neces­sari dir-ho, està ple de moments com­pli­cats, dolo­ro­sos i cru­els que ens fan tron­to­llar injus­ta­ment. Apos­tar per recor­dar els bons i pla­ents ins­tants és una lluita difícil però gua­nya­dora que només es trenca quan la malal­tia s'apo­dera del que ets, del que has estat i, ine­vi­ta­ble­ment, del que seràs. Avui,
a Benet i Jor­net, l'intel·lec­tual dra­ma­turg ama­ble, se li'n va de la ment la seva història. Hauré de guar­dar també el seu record i el
de la seva obra en la meva, encara activa (i encreuo els dits i desitjo que per molts anys), memòria.