Cruïlla

Vaig viure a pri­mera fila la crisi i el tren­ca­ment del PSUC a ini­cis dels pas­sats anys vui­tanta i la refun­dació que portà a Ini­ci­a­tiva, i que encara va per­me­tre la tren­ca­dissa del 1996 i el sor­gir d'EUiA. Una seqüència com­pli­cada que con­vertí el gran par­tit català de l'anti­fran­quisme en el que és avui. Sense comen­ta­ris, quan tot dura men­tre ser­veix i cada temps té els ins­tru­ments de què creu que ha de valer-se. Recordo l'experiència vis­cuda, mal­grat que no té res a veure amb el moment actual i la crisi de tren­ca­ment del matri­moni de CiU. Tota frac­tura té la seva dinàmica, i no són com­pa­ra­bles les coor­de­na­des que es dona­ren en la des­feta del vell par­tit de l'esquerra i les des­a­vi­nen­ces d'un amor de con­veniència que ha esgo­tat l'encan­teri que els unia i ara es troba en la cruïlla d'un doble camí impos­si­ble. Con­vergència i Unió han esgo­tat el seu pro­jecte comú, però, també, l'un i l'altre es tro­ben amb el repte de rede­fi­nir la pròpia iden­ti­tat. Unió, divi­dida entre l'auto­no­misme i la història, i amb una reduïda militància que es traurà els ulls per que­dar-se les sigles i els locals, una tra­dició que man­te­nen les millors famílies cata­la­nes a l'hora de repar­tir l'herència. Amb tot, els soci­al­cris­ti­ans saben de la seva debi­li­tat elec­to­ral i els dos bàndols hau­ran de fer mans i mànigues per tro­bar pare­lla, esta­ble i/o interes­sada. Sense el llast dura­nista, el Par­tit del Pre­si­dent pot aga­far aire, amb les for­ces muni­ci­pa­lis­tes alli­be­ra­des de com­panys impo­sats i amb molts inde­pen­dents més pre­dis­po­sats a escol­tar els cants de sirena del pre­si­dent Mas. Ara bé, pot­ser Con­vergència ja és un ens amor­tit­zat, i fins obso­let, que neces­sita imme­di­a­ta­ment obrir un procés de refun­dació. A la cruïlla del futur, els nous valors de la cadu­cada Con­vergència, a l'entorn d'Artur Mas, tenen la tasca, l'obli­gació, de crear el gran par­tit de cen­tre­dreta català. Amb un procés elec­to­ral a les por­tes, quan ningú no mar­xarà de vacan­ces sense el mòbil con­nec­tat, o fins i tot molts renun­ci­a­ran a fer-ne, el temps obliga a viure a la vora del penya-segat, davant la cruïlla d'un camí més que interes­sant.