Negres

És tan negre Samuel Eto'o com Yaya Touré, Didier Drogba, Balo­te­lli o Iñaki Willi­ams, la jove perla de l'Ath­le­tic Club que va mar­car un gol en la final de copa al Camp Nou? No em veig capaç de fer una carta de colors amb tots els mati­sos de la mela­nina –més clars, més bruns, de color de xoco­lata, carbó– dels fut­bo­lis­tes, però jo no dubto quan afirmo que tots aquests juga­dors són negres. En canvi, sé que no són negres Kobe Bryant, Samuel L. Jack­son, Who­opi Gold­berg, les ger­ma­nes Venus i Serena Willi­ams, la can­tant Whit­ney Hous­ton o l'escrip­tora pre­mi­ada amb el Nobel de lite­ra­tura Toni Mor­ri­son. Amb tota cer­tesa, cap d'aquests és negre, tots són afro­a­me­ri­cans.

Es diu així en català, en espa­nyol, en francès, en ale­many, en italià... També en anglès, però això no crida tant l'atenció. Se me'n fum que els Estats Units, i de retruc tot el món anglo­saxó, evi­tin la paraula negre. Si els ame­ri­cans pas­sen el llen­guatge pel fil­tre purità i volen fer el ridícul amb una expressió forçada­ment tot ortopèdica, ja s'ho faran. Si se l'aga­fen amb paper de fumar és cosa d'ells, però no sé per què el món sen­cer, inclosa TV3, ha de dir sem­pre afro­a­me­ricà i evi­tar la paraula negre per sis­tema. Les infor­ma­ci­ons sobre els brots del supre­ma­cisme blanc als EUA no par­len mai de negres, és un tabú impor­tat que ha anat a parar a la llista negra. Perdó, afro­a­me­ri­cana.

Com que el món occi­den­tal té mala consciència per la humi­li­ació secu­lar a què ha sotmès els negres, busca alter­na­ti­ves asèpti­ques que tot sovint són car­rin­clo­na­des. Encara avui es parla dels negrets de l'Àfrica i dels can­tants de color. De quin color? Fúcsia? Pis­tatxo? Anyil? Que quedi ben clar que el negre no és un color de pell humana.
A par­tir d'ara hem de dir que Naomi Camp­bell és afro­eu­ro­pea i que Nel­son Man­dela va ser un polític afro­a­fricà.
I el nos­tre Gui­llem d'Efak, que va néixer a la Gui­nea espa­nyola, era negre? Nooo! I ara! Era afro­ma­llorquí.