Vianants amb rodes

A Girona, a Bar­ce­lona i a altres ciu­tats es dis­cu­teix sobre la cir­cu­lació de les bici­cle­tes. És bona cosa que n'esti­guem par­lant perquè vol dir que s'ha incre­men­tat molt la uti­lit­zació d'aquests vehi­cles (són real­ment vehi­cles?), de manera que és ben lògic que se'n reguli l'ús i que en cri­ti­quem les males pràcti­ques, com han fet també Jordi Soler i Teia Bas­tons en aquest mateix espai del diari. A Girona l'Ajun­ta­ment ha anun­ciat més rigor en san­ci­o­nar els ciclis­tes que no res­pec­tin els semàfors i, sobre­tot, en cas­ti­gar els que cir­cu­lin per les vore­res o, millor dit, per les vore­res poc amples, que són la gran majo­ria. Jo, que sóc usu­ari de la bici, també m'enfado molt quan veig un ciclista pas­sar de pressa arran dels via­nants. Això s'ha de resol­dre si volem ciu­tats tran­quil·les i netes, amb gent movent-se sobre­tot a peu, en trans­port públic i en bici­cleta. Però als par­ti­da­ris de fer fora els ciclis­tes de les vore­res els dema­na­ria que fes­sin un petit exer­cici. Ima­gi­nin un autobús o bé un camió i al seu cos­tat un ciclista i, encara, al cos­tat d'aquest ciclista un via­nant. Amb qui guarda més simi­li­tud la imatge del ciclista? Amb la del camió o amb la del via­nant? Les orde­nan­ces vénen a dir que amb el camió, perquè tots dos són vehi­cles, i per tant el ciclista ha de com­par­tir l'espai amb el camió. Les bici­cle­tes no són exac­ta­ment vehi­cles sinó que són en rea­li­tat via­nants que en lloc d'avançar amb dues cames ho fan amb dues rodes. Són via­nants amb rodes. Si algú els vol con­si­de­rar vehi­cles pel sim­ple fet de tenir rodes, hauríem d'incloure en aquest amplíssim grup els pati­nets que fa ser­vir la mai­nada i que a les ciu­tats grans comen­cen a fer ser­vir també els adults per des­plaçar-se. En rea­li­tat el ciclista és i es sent molt més un via­nant que va a cavall de la bici que no pas un con­duc­tor d'un vehi­cle. Dei­xant de banda el pro­blema de la velo­ci­tat, les infrac­ci­ons del ciclista són molt simi­lars a les infrac­ci­ons dels via­nants, que molt sovint tra­ves­sen el car­rer per on volen o pas­sen pel pas de via­nants sense espe­rar verd. Els car­rils bici aug­men­ten i millo­ren, però són encara excep­ci­o­nals, de manera que obli­gar a cir­cu­lar al cos­tat de busos, fur­go­ne­tes o d'automòbils amb con­duc­tors que pot­ser esta­ran més atents al mis­satge que li arriba al mòbil que a una bici­cleta fràgil i quasi trans­pa­rent, és fran­ca­ment dis­su­a­siu. Al ciclista que cir­cula per la vorera se li ha d'exi­gir res­pecte al via­nant però no se l'ha de cas­ti­gar a jugar-se la salut cada cop que surti.