Jordi Sànchez a Farners

Tot és degut, diuen, a les for­ces gra­vi­ta­ci­o­nals exer­ci­des pel Sol i per la Lluna, que fre­nen ade­si­ara la Terra i li pro­vo­quen un cert ralentí. Els rellot­ges atòmics que mesu­ren el temps des del 1967 s'han demos­trat incapaços d'anar al pas del pla­neta i ahir l'IERS (Ser­vei Inter­na­ci­o­nal de Rotació de la Terra), amb l'obser­va­tori a París, va haver de pren­dre mesu­res dràsti­ques: entre les 1.59 h i les 2 h de la mati­nada, el minut va durar ni més ni menys que 61 ina­ca­ba­bles segons... Tot, tot, tot s'ha maqui­nat sense con­sul­tar els cata­lans, que no parem de repe­tir que “tenim pressa”. Jordi Sànchez, pre­si­dent de l'ANC, ja en devia estar infor­mat i per això va adver­tir-ho en la sessió plenària que l'enti­tat va fer dilluns a Santa Coloma de Far­ners: cor­rem massa, va sug­ge­rir, hi ha països que pot­ser no aca­ben de veure clar això de la nos­tra inde­pendència, però que ente­nen per­fec­ta­ment la majo­ritària recla­mació del dret a deci­dir democràtica­ment (per cert: va posar l'exem­ple de França, país on hi ha l'obser­va­tori que els deia. Què, ho pes­quen? –On va ajou­ter une seconde...). Pot­ser el pro­blema de la inde­pendència cata­lana és també aquest: les for­ces gra­vi­ta­ci­o­nals. Uns esti­ren per aquí, els altres esti­ren per allà, i l'estaca què cony ha de tom­bar! Men­tre a Madrid, quan veuen el cel enca­po­tat, tot­hom aguanta les bigues –vegeu com coin­ci­dei­xen en el tema de la sobi­ra­nia naci­o­nal Pode­mos, PP, C's i PSOE–, aquí cor­rem a dis­per­sar-nos i per­dem un temps preciós. Ara ja la tenim armada amb les llis­tes unitàries, que en efecte, ho aca­ba­ran sent: un català per llista i la culpa, dels altres. A sobre, cada par­tit voldrà mos­trar paquet ges­tor amb un pro­grama elec­to­ral més llarg que el Tirant lo Blanc, en comp­tes de reduir-lo tant com es pugui a una pro­posta bàsica de decla­ració d'inde­pendència per tal de foca­lit­zar els debats. Però Sànchez va dei­xar anar un ter­cer lament més col­pi­dor encara: on eren els joves el 9-N? El colum­nista va mirar l'audi­tori i va cons­ta­tar que sí, que era ple de gent gran. I va pen­sar que pot­ser per això hi ha tanta pressa. El jovent, tan sal­ti­ro­ne­jant ell amb la samar­reta de bata­lla i l'este­lada, encara no ha lle­git Horaci: “En l'espai d'una hora, ve o la ràpida mort o la victòria joiosa.” Gràcies, IERS, a veure si amb aquest segon de més madu­ren una mica...