Corsica Libera

De Bar­ce­lona a Aiac­ciu hi ha 550 quilòmetres, a només una hora d'avió, prou distància perquè d'aquesta illa medi­terrània no se'n sàpiga, aquí, ben bé res. Durant un segle i mig, aquesta mun­ta­nya enmig de la mar va estar vin­cu­lada a la con­fe­de­ració cata­la­no­a­ra­go­nesa, fins que passà a mans geno­ve­ses, a mit­jan segle XV. Però el 1755, Pas­quale Paoli, pare de la pàtria corsa, pro­clamà la inde­pendència de l'illa i la República corsa existí fins al 1769, data de l'annexió a França. Paoli és recor­dat pels cor­sos, amb monu­ments i car­rers a la seva memòria arreu del seu país, avui amb una població de 325.000 habi­tants. Des del 1991, el govern de l'illa és en mans de la Col·lec­ti­vi­tat Ter­ri­to­rial Corsa, nom sin­gu­lar per a una rea­li­tat també sin­gu­lar, impos­si­ble d'har­mo­nit­zar en el con­text de la minsa regi­o­na­lit­zació fran­cesa.

Ara fa un any, el Front d'Alli­be­ra­ment Naci­o­nal de Còrsega (FLNC) aban­do­nava la lluita armada després de 40 anys d'acti­vi­tat. Des­a­pa­rei­xia així el dar­rer grup armat autòcton d'Europa, vin­cu­lat a l'estratègia mili­tar d'alli­be­ra­ment naci­o­nal que tenia els seus refe­rents a Algèria, Irlanda i el País Basc. En l'actu­a­li­tat, l'opció inde­pen­den­tista és repre­sen­tada a l'Assem­blea corsa pels qua­tre dipu­tats que hi obtingué Cor­sica Libera, lide­rat per Jean Guy Tala­moni, el grup que està donant mos­tres d'una gran madu­resa política, en aquests moments. Man­te­nint a l'horitzó l'estratègia inde­pen­den­tista, han estat capaços de pro­moure un pro­grama mínim de paci­fi­cació, reforçament democràtic i reco­nei­xe­ment de la rea­li­tat corsa, pro­grama que ha estat apro­vat per la pràctica una­ni­mi­tat de mem­bres de l'Assem­blea, amb tan sols tres abs­ten­ci­ons. Es tracta de la rei­vin­di­cació de l'ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua corsa, la pro­tecció del ter­ri­tori amb un esta­tut del resi­dent, un sis­tema fis­cal més just, una evo­lució ins­ti­tu­ci­o­nal amb la supressió dels dos depar­ta­ments, la cre­ació d'una col·lec­ti­vi­tat única i l'eixam­pla­ment dels poders nor­ma­tius de l'illa, jun­ta­ment amb l'amnis­tia per als 25 pre­sos polítics, un cop s'ha produït la des­mi­li­ta­rit­zació de l'espai públic i la sor­tida de la clan­des­ti­ni­tat del FLNC.

Per a par­lar de tot això ha tin­gut lloc aquest juny la cele­bració de la Ini­zi­a­tiva Cor­sica, a la seu mateixa de l'Assem­blea, a pro­posta del grup inde­pen­den­tista, però amb la com­pli­ci­tat total del pre­si­dent cors, Gia­cobbi, dels Radi­cals de Gauche, sota la coor­di­nació de Petru Antone Tomasi. Amb una estètica moderna, pre­si­dida per la imatge de Pas­quale Paoli, s'ha desen­vo­lu­pat la jor­nada en qüestió, sota el lide­ratge moral del soci­a­lista Mic­hel Rocard, antic pri­mer minis­tre de França, casat amb una corsa i que desitja ser enter­rat en terra corsa. Rocard, com el també antic pri­mer minis­tre soci­a­lista L. Jos­pin i l'abans minis­tre de l'Inte­rior P. Joxe, és pro­tes­tant i, curi­o­sa­ment, són aquests els tres noms que més s'han pre­o­cu­pat, per la part fran­cesa, de tro­bar una via política per a l'illa. Hi havia també Roberto Lou­vain (expre­si­dent de la Vall d'Aosta), Fran­cine Demic­hel (pre­si­denta de la Fun­dació Uni­ver­si­tat de Còrsega), Jean Luc Ben­ha­mias (euro­di­pu­tat pro­ce­dent dels Verds i líder del Front Democràtic), el català Jordi Porta i jo mateix, cadas­cun amb una ponència específica.

Còrsega, a 80 quilòmetres de la costa tos­cana, al doble de distància del lito­ral pro­vençal i a una dot­zena escassa de Sar­de­nya, ita­li­a­neja per la llen­gua, la taula i la cul­tura popu­lar, amb una gas­tro­no­mia medi­terrània i, alhora, mun­ta­nyenca, amb els for­mat­ges, la xar­cu­te­ria de porc i les cas­ta­nyes com a tret dife­ren­cial. El sufi­ci­ent per a par­lar del futur amb espe­rança, davant la mar, un cap­ves­pre cors i, alhora, per a apro­fi­tar l'opor­tu­ni­tat d'intro­duir el tema català a un home encara tan influ­ent com Rocard, con­si­de­rat el pare polític del pri­mer minis­tre, Manuel Valls, i amb fil directe amb el govern francès actual, al qual infor­marà direc­ta­ment del succeït a Còrsega i de quel­com més...