Millor les versions que les còpies

Una de les carac­terísti­ques de Cecil B. DeMi­lle era
rodar esce­nes de gran pres­su­post. A Els deu mana­ments hi van par­ti­ci­par 2.500 extres i 3.000 ani­mals. Tenia un gran mèrit. Avui, una pro­ducció mit­jana té la capa­ci­tat tècnica de fer veure el mateix de manera vir­tual. I sovint està molt ben creat. I també té mèrit, però no l'hi con­ce­dim amb la mateixa ale­gria. Veure un grup com els Boot­leg Beat­les fent una mena de Tu cara me suena d'alta qua­li­tat té gràcia, però estan con­dem­nats a que­dar lluny dels imi­tats. És més esti­mu­lant una versió que ens obri a una revisió de l'ori­gi­nal, par­tint fins i tot d'estils antagònics, que una còpia exacta. Si fos­sin un qua­dre, els Boot­leg Beat­les serien una lito­gra­fia? O pre­ten­drien ser una fal­si­fi­cació?