Opinió

El pou literari

Estudiar una mica més de literatura no faria cap mal, enriquiria més la matèria grisa i endolciria els estudis

Diu que els ado­les­cents no saben lite­ra­tura. Uns dis­tin­gits pro­fes­sors dema­nen que en els estu­dis secun­da­ris es des­ti­nin hores a lliçons de lite­ra­tura. Les matèries de lle­tres, en els dar­rers decen­nis, han min­vat en el glo­bal de les assig­na­tu­res, en bene­fici clar de les de ciències. El pro­fes­sor C.P. Snow, un anglès novel·lista i alhora químic, va obser­var que la sepa­ració entre els titu­lars de ciències i els de lle­tres a les uni­ver­si­tats arri­bava fins al punt que, lite­ral­ment, es des­co­nei­xien entre ells, i cele­bra­ven reu­ni­ons i fes­tes per sepa­rat. No tenien res en comú. L'obser­va­dor catedràtic va escriure ales­ho­res un lli­bre sobre Les dues Cul­tu­res, que aquí va publi­car Edi­ci­ons 62.

No exis­teix sinó una sola cul­tura, l'enci­clopèdica, és a dir, cien­ti­fico-huma­nista, que va flo­rir en els anys del Renai­xe­ment, quan apa­re­gue­ren aquells genis que sabien d'arqui­tec­tura, de mecànica, d'art pictòrica, de filo­so­fia, d'astro­no­mia i de poe­sia. Una tal vari­e­tat de conei­xe­ments avui no és pos­si­ble, perquè hem apro­fun­dit molt en la ciència i al científic li queda poc temps per saber també de lite­ra­tura; per la seva banda, el pro­fes­sor de lle­tres sol estar poc pre­pa­rat en ciències.

La sepa­ració d'aquests dos sabers, però, no cal­dria que es tras­lladés als estu­dis infe­ri­ors a l'uni­ver­si­tari, per exem­ple als dar­rers cur­sos d'ESO i, sobre­tot, al bat­xi­lle­rat con­vin­dria donar més matèries de lle­tres, com sia història de la lite­ra­tura –cata­lana i uni­ver­sal –que equi­li­bra­ria el currículum gene­ral; perquè cal reconèixer que els últims plans d'estu­dis han gene­rat també un séc entre ciències i lle­tres. Suposo que l'aspi­ració dels col·legues que han emprès la cam­pa­nya serà que un aug­ment en conei­xe­ments lite­ra­ris, a banda de donar més cul­tura gene­ral, arro­do­nirà més l'espe­rit dels ado­les­cents, els dotarà d'un sen­tit estètic, jus­ti­fi­carà millor els conei­xe­ments de llen­gua.

Per experiència per­so­nal, els de la meva gene­ració vam fer un bat­xi­lle­rat en què encara no es feia bifur­cació de con­tin­guts, i estudiàvem història i ciències natu­rals, i lite­ra­tura i llatí, i matemàtiques i química i història de l'art. Si a tots aquests temes l'estu­di­ant hi posava apli­cació, en sor­tia un tipus que, pel cap baix, tenia unes idees del saber i de la cul­tura ente­ses com patri­moni de la per­sona. Un dels catedràtics deia que si, en arri­bar a l'adul­tesa, tinguéssim memòria sufi­ci­ent­ment activa dels temes estu­di­ats a Bat­xi­lle­rat, sem­blaríem savis.

Estu­diar una mica més de lite­ra­tura no faria cap mal, enri­qui­ria més la matèria grisa i endol­ci­ria els estu­dis. Avui dia la gent pot aca­bar els estu­dis sense saber que hi hagué un cor­rent rea­lista en la novel·la euro­pea del XIX, i que entre nosal­tres la Renai­xença abocà al traspàs del Moder­nisme al Nou­cen­tisme i a les Avant­guar­des. Convé saber qui fou Gide i qui Mari­netti, Tirso de Molina i Joan Fus­ter, Sal­vat Papas­seit i Ber­nat Metge; i poder dir quel­com de Gorki, Kafka, Víctor Català i Lord Byron. Poder encai­xar la història de la nos­tra lite­ra­tura dins la uni­ver­sal, ni que sigui a l'altura d'un manual divul­ga­tiu. Ense­nyar unes ade­qua­des pin­ze­lla­des de lite­ra­tura, això es demana; poder com­pa­rar un lli­bre lle­git amb un altre de molt dis­sem­blant, i ende­vi­nar el perquè d'aque­lla dis­sem­blança, vindrà després.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia