Agost

L'agost és la inten­si­tat dels records con­tin­guda en un gra­pat de sorra de la nos­tra platja de tota la vida. Quan ens posem el banya­dor ens tor­nem nostàlgics perquè ens remu­lla la memòria la imatge de nosal­tres matei­xos dibui­xant cors que després esbor­ra­ran les ona­des o des­a­fi­ant els talls de digestió amb cap­bus­sa­des insen­sa­tes. Perquè els millors records són sem­pre els més insen­sats i perquè la insen­sa­tesa és l'únic antídot con­tra el pas del temps. La roen­tor remu­llada d'aquest agost que ence­tem ens sub­mer­girà nova­ment en l'aigua escu­mosa que un dia vam com­par­tir amb els nos­tres pares i avui com­par­tim amb els nos­tres fills. La mateixa aigua que ens va ense­nyar a tirar-nos de caps i a aguan­tar la res­pi­ració per cap­tu­rar garo­tes i estre­lles; les matei­xes roques que ens rega­la­ven mus­clos i pet­xi­nes a l'època en què el mar encara rega­lava alguna cosa. L'agost és el con­trast de la cre­mor de la sorra a la planta dels peus i del cal­fred de l'aigua fresca a la panxa, i també és la pluja traïdora que tot ho esguerra i pot enge­gar-nos els plans a rodar. No hi ha agost sense braçades i sense pas­se­ja­des pel camí de ronda, sense el refugi neces­sari del para-sol i sense la dutxa humil que al cap del dia ens alli­be­rarà de la sal. I no hi ha agost sense records. Per això sap greu que el record que en tin­dran els nos­tres fills hagi de ser també el d'una platja que ser­veix per enter­rar-hi les buri­lles dels fuma­dors incívics. És estrany que els alcal­des, que tan d'esforç han dedi­cat al man­te­ni­ment i la millora de l'esbarjo esti­uenc que ofe­reix el lito­ral, no apli­quin duresa con­tra aquests exces­sos que con­ver­tei­xen les plat­ges en un cemen­tiri de nico­tina. Bé que hem empen­tat una llei anti­ta­bac que pro­hi­beix con­su­mir-lo en espais públics.
Hi ha espais més públics que la platja? És nor­mal que es per­me­tin exha­la­ci­ons con­ta­mi­na­do­res en indrets beneïts amb la pre­uada ban­dera blava de la Unió Euro­pea? Si l'aigua del mar no pot ser un ino­dor expo­sat a les depo­si­ci­ons líqui­des i sòlides dels banyis­tes, per què hem de
resig­nar-nos a dei­xar que la sorra esde­vin­gui el seu cen­drer?