Peppino Impastato

Si bé el tòpic dicta que l'estiu con­vida els ado­les­cents a lliu­rar-se a l'esbarjo des­pre­o­cu­pat, tres joves noies de Milà, Florència i Bolo­nya que no es conei­xien han coin­ci­dit a deci­dir que la seva des­ti­nació aquest estiu seria Cinisi, una loca­li­tat a 36 quilòmetres de Palerm que no apa­reix des­ta­cada en cap guia turística de Sicília. Estant a prop de càlides plat­ges, el seu lloc de retir és un local del número 220 de Corso Umberto I: la Casa Memo­ria de Pep­pino Impas­tato.

En l'his­to­rial de la cru­el­tat de la Cosa Nos­tra amb les seves vícti­mes, la llista dels peri­o­dis­tes que van des­a­fiar l'omertà de la màfia i que ho van pagar amb la vida és prolífica: Mauro de Mauro, Mario Fran­cese, Giu­seppe Fava... Però el cas de Pep­pino Impas­tato és sin­gu­lar. Criat en l'ambi­ent fami­liar pro­fun­da­ment mafiós de Cinisi, Impas­tato es va rebel·lar con­tra l'asfi­xi­ant atmos­fera que el tena­llava i es va refu­giar en el peri­o­disme radiofònic. A l'emis­sora local Radio Aut, Impas­tato va crear l'espai satíric Onda Pazza (ona boja), pro­grama que ell, sarcàsti­ca­ment, ini­ci­ava amb la cançó d'Ombretta Colli Fac­ci­amo finta che tutto va bene (fem com que tot va bé). Algu­nes de les mor­da­ces emis­si­ons d'Onda Pazza dels anys setanta sobre la vida local a Mafiópolis (pseudònim de Cinisi) es poden res­ca­tar encara avui a You­tube.

El 9 de maig de 1978, quan comp­tava 30 anys, Impas­tato va ser assas­si­nat cobert de dina­mita a les vies del tren. Però la seva mort va ser eclip­sada: el mateix dia que es va des­co­brir el cos d'Impas­tato, el cadàver del demo­cristià Aldo Moro va aparèixer al male­ter d'un vehi­cle al cen­tre de Roma. Entre els dos morts, la cotit­zació infor­ma­tiva del diri­gent demo­cristià va pesar més i el peri­o­dista va ser con­dem­nat a un breu de suc­ces­sos. Per això avui encara és més com­mo­ve­dor que tres noies que no són de Sicília dedi­quin el seu estiu a per­pe­tuar el record d'un peri­o­dista que ja era mort quan elles van néixer i a qui el seu gremi va rele­gar a l'extra­radi de l'actu­a­li­tat.