Els noms dels carrers

Quins embo­lics orga­nit­zen els uns i els altres a l'hora de posar noms als car­rers. El que hau­ria de ser un tret carac­terístic, una referència de la zona o la memòria d'algun fet memo­ra­ble per a la gran majo­ria es con­ver­teix en l'intent de recu­pe­rar el pres­tigi de polítics i mili­tars, que segu­ra­ment molts pocs merei­xien, posant-los el seu nom en un car­rer. Amb excep­ci­ons com la de Jaime Bal­mes, de qui crec que la seva única apor­tació cul­tu­ral és la de figu­rar en quasi totes les guies de car­rers del país. És evi­dent que havia nas­cut per a això. Pel que fa a posar noms de per­so­nat­ges en alguns car­rers, el poble no en fa cas. A Bar­ce­lona, per més que les auto­ri­tats cata­la­nes del moment, els matei­xos que van dela­tar Car­rasco i For­mi­guera, bate­ges­sin una avin­guda amb el nom de José Anto­nio Primo de Rivera, sem­pre se li va dir la Gran Via; a l'avin­guda del Gene­ralísimo Franco, la Dia­go­nal,i al car­rer del Marqués del Duero, el Paral·lel. Curi­o­sa­ment també passa al revés. La majo­ria de bar­ce­lo­nins con­ti­nuen dient plaça Calvo Sotelo a l'actual plaça Fran­cesc Macià. I no pas per cap vel·leïtat o sim­pa­tia fran­quista, sinó perquè va ser el pri­mer nom que es va posar. En molts pobles petits la tos­su­de­ria popu­lar ha estat més sàvia que les impo­si­ci­ons absur­des i en molts encara hi tro­bem el car­rer Major, el car­rer Nou, la plaça Vella o el car­rer de la Font. Noms que, a més de fàcils i bonics, man­te­nen el tes­ti­moni del que havia estat aquell lloc, més que no pas entes­tar-se en com volen que sigui ara. Que al car­rer Vell els edi­fi­cis siguin nous no vol dir res. Se'ns explica amb un sol rètol que segu­ra­ment havia estat el pri­mer a ser edi­fi­cat. I al Nou, encara que els edi­fi­cis siguin els més antics, que va ser cons­truït quan ja hi havia un nucli for­mat. Noms com el Cor­tal, la Font o el Prat dei­xen clar per a què havia estat uti­lit­zat ante­ri­or­ment aquell espai. No veig quin avan­tatge hi pot haver a bate­jar-los d'una altra manera. Em fa pen­sar en tots els Gutiérrez, González o Martínez que duen per nom Kevin, Jonat­han o Jen­ni­fer. A mi, sem­pre que quedo amb algú en un poble, no em cal con­sul­tar cap guia. Que­dant a la plaça de l'Ajun­ta­ment o de l'Església no hi ha cap pro­blema. Les auto­ri­tats, pot­ser, es podrien plan­te­jar crear comis­si­ons pels nomenclàtors (quina paraula). Podrien estar inte­gra­des per un urba­nista, un poeta, un filòsof, un sociòleg i un antropòleg.