Barcelona ‘pickpocketing'

Si pels volts de la plaça Fran­cesc Macià de Bar­ce­lona uns turis­tes us dema­nen pel con­so­lat britànic, adre­ceu-los a la planta tret­zena de l'edi­fici del grup Godó. Els fareu un favor, perquè la nume­ració no és visi­ble des de Dia­go­nal i perquè segu­ra­ment estan angoi­xats. Jugueu-vos-hi un pèsol que els han robat la car­tera o la bossa, el mòbil, les tar­ge­tes, la medi­cació… Tot i tot­hom és roba­ble a Bar­ce­lona. Fa uns dies jo mateix vaig ser l'objec­tiu frus­trat d'un roba­tori matus­ser a les esca­les mecàniques del metro, que és el gran cen­tre d'ope­ra­ci­ons dels car­te­ris­tes. Però et poden robar a qual­se­vol lloc i cada vegada amb més agres­si­vi­tat. Són homes, dones, joves que actuen en grup de manera coor­di­nada per dis­treure i ate­mo­rir. Se sen­ten forts i impu­nes, si hem de creure la fama inter­na­ci­o­nal que ha asso­lit el lla­dro­nici de car­rer. M'expli­quen un fet recent. Un avió pro­ce­dent de Lon­dres aterra a Bar­ce­lona i, en el moment d'alçar-se els pas­sat­gers per aga­far les male­tes, a un li pre­nen la car­tera. A dins de l'avió, quan el fin­ger encara no està aco­blat a l'apa­rell. Arri­bar i mol­dre: ja ets a Bar­ce­lona, ja et roben. Pim-pam. Em diuen també que el pos­si­ble autor del furt era un altre pas­sat­ger jove, d'ori­gen britànic, que va ser retin­gut per la tri­pu­lació. No en sé res més, però m'ima­gino que es tracta d'un pick­pocket novell que ve a fer un màster a Bar­ce­lona, amb pràcti­ques inclo­ses des del pri­mer dia. L'home devia estar tan delerós d'estre­nar-se que no va espe­rar ni a sor­tir de l'avió. És una de les atrac­ci­ons d'aquest parc temàtic que és Bar­ce­lona, amb unes rutes ben defi­ni­des: Gaudí, el moder­nisme, la Ram­bla, la Boque­ria, la Bar­ce­lo­neta, el Camp Nou… I els camins que menen als con­so­lats on fan cap els britànics, ita­li­ans, holan­de­sos, suecs, japo­ne­sos, rus­sos, etcètera, plo­mats pels lla­dres. És el bonic, pin­to­resc i mun­di­al­ment famós Bar­ce­lona pick­pocke­ting.