Viure sense tu
Bèsties
A veure si Joan Santanach, comissari de l'Any Llull, aconsegueix que entre els actes que commemoren la figura del primer intel·lectual complet en llengua catalana, ara que fa 700 anys que va morir, s'aconsegueix una difusió més gran del Llibre de les bèsties. Hi ajudarà sense cap mena dubte la feina brillant de Roc Casagran, que ha tingut cura de l'edició a Sembra d'aquest text, setè capítol del Llibre de les meravelles, amb unes fantàstiques il·lustracions d'Aitana Carrasco. I encara hi donaria més volada si la rècula de companyies aèries que s'han conjurat a no carregar exemplars caçats a l'Àfrica o arreu, en distribuïssin exemplars entre els seus passatgers. Els protagonistes del Llibre de les bèsties són el bou, el cavall, el senglar, o l'ós, el lleopard, la pantera, la guineu o el lleó, que han de triar rei. Parents doncs de Cecil, el lleó emblemàtic de Zimbàbue, i abatut pel nord-americà Walter James Palmer, que diuen que podria haver pagat fins a 50.000 dòlars per poder-lo matar. Aquesta matança i història han trencat sostre a les xarxes socials, en una societat que es commou més per la desgràcia d'aquest animal que per la desgràcia humana a Calais, a la Mediterrània o a Síria. I si no volem parlar d'homes, parlem dels animals abandonats que no aconsegueixen trencar el cor de tanta gent com ho ha fet Cecil. És clar que no ha estat l'únic lleó o búfal o elefant abatut amb ressò. Que ho preguntin al rei Joan Carles, que també en sap, d'abatre peces úniques. Al Llibre de les bèsties també n'hi surten, d'humans, i de reis, i de fet, com a les faules, la frontera entre uns i altres animals es dilueix. El poder, el govern, la traïció, els interessos, són semblants entre bèsties d'una espècie i l'altra, i tant en l'època actual com fa 700 anys quan ho escrivia Llull. I per certificar-ho Bèsties serà una de les grans produccions del Festival Temporada Alta. Circ de la companyia de Blai Mateu i Camille Decourtye, amb cavalls i homes en comunió. I és que som molt bèsties, els homes.
