Crisis de segona classe

Espero que no ens can­sem de publi­car dia rere dia aques­tes imat­ges d'embar­ca­ci­ons atro­ti­na­des ple­nes a ves­sar d'homes, dones i nens que es juguen la vida fugint dels seus països en con­flicte per arri­bar a les cos­tes de l'Europa del benes­tar. Notícies diàries de per­so­nes que per­den la vida en nau­fra­gis i són vícti­mes de màfies, i d'uns man­da­ta­ris euro­peus que no mouen cap fitxa per solu­ci­o­nar aquesta crisi huma­nitària. Hau­rem de ser els ciu­ta­dans, com sem­pre, que com­mo­guts per aquesta situ­ació obli­guem els nos­tres líders a bus­car una solució glo­bal als pro­ble­mes migra­to­ris. Els caps d'estat i de govern de la UE no van dub­tar a reu­nir-se set­ma­nal­ment per la crisi de Grècia; per què ara miren cap a un altre cos­tat?