L'hora de la veritat

No se sap quins experts arri­ba­ven ahir a la con­clusió en un diari d'una certa difusió que les elec­ci­ons que vénen no seran ple­bis­citàries; que seran els elec­tors els qui en deter­mi­na­ran el caràcter. Home! Per arri­bar a con­clu­si­ons tan trans­cen­den­tals no calen ni experts ni cer­tes difu­si­ons. N'hi ha prou parant l'ore­lla. Per exem­ple, ahir també en un altre diari d'una certa difusió –en aquest cas, espa­nyola– el can­di­dat del Par­tit Popu­lar a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat fur­gava la nafra amb el dit. Segons Xavier García Albiol: “El 28-S els no inde­pen­den­tis­tes hau­rem d'arri­bar a acords.” Una entesa necessària per “impe­dir la boge­ria rup­tu­rista al Par­la­ment”. Albiol detecta un canvi elec­to­ral: “S'està acti­vant el vot dels que no volen tren­car amb Espa­nya.” Aquesta n'és la pri­o­ri­tat. Del senyor Albiol, del PP, de Ciu­ta­dans i, en mesu­res diver­ses, de tots els “no inde­pen­den­tis­tes”, que el més des­pis­tat de tots sap que és un eufe­misme d'uni­o­nisme. Queda dit. I que ningú en dubti. El 28 de setem­bre, si poden, tota aquesta tropa dis­soldrà la grip aviar que els resulta tan insu­por­ta­ble. I després tot serà este­ri­li­tat, perquè aquests senyors del no, més enllà d'impe­dir “la rup­tura”, són incapaços d'arri­bar a cap acord per fer res posi­tiu. Cadascú és fill de sa mare i menja en taula a part. En què poden coin­ci­dir Ciu­ta­dans i Sí que es Pot? Per cert, com que el 28 serà l'hora de la veri­tat, Lluís Rabell ja pot anar desen­te­lant dub­tes, perquè els tocarà retra­tar-se. Al cos­tat del PP?