Paga-li el gall (I)
És ben sabut, Sòcrates va ser condemnat pel tribunal del poble a l'Atenes democràtica l'any 399 AC per una exigua majoria. La pena va ser de mort i obligava el condemnat a beure la cicuta, un verí que mata poc a poc i sense patiment. Abans de morir i amb mig cos ja paralitzat va dir al seu amic Criton: “Criton, li devem un gall a l'Asclepi, així és que paga-li i no te'ndescuidis”; “Així es farà”, respongué Criton. Varen ser les últimes paraules de Sòcrates, el mateix que havia dit durant el procés, que l'acusava injustament de portar els joves pel mal camí i de no creure en els déus: “No sé jo qui porta aquí la pitjor part, si vostès que són els meus acusadors o l'acusat, que sóc jo...”
L'IMF, Fons Monetari Internacional, ha declarat que l'alt deute grec, 177% del PIB, i la incapacitat per implementar reformes, posa en qüestió la seva participació en el tercer rescat, 86.000 milions d'euros, que ha de ser decidit aquest mes d'agost. A aquesta quantitat s'hi han d'afegir 53.100 milions d'euros per alleujar el deute. L'IMF acompanyarà en la negociació però no decidirà fins a finals d'any. Això complica la participació d'Alemanya en el rescat perquè requereix aprovació del Bundestag i sense l'IMF aquesta és incerta; en definitiva, no és segur que malgrat les cessions gregues les darreres setmanes el rescat estigui assegurat. El primer rescat va ser el 2 de maig del 2010 per 110.000 milions d'euros i el segon el 2 de febrer de 2012, per 130.000 milions d'euros, i avui torna a ser necessari i urgent un tercer... No és obvi ja que aquest no és el camí?
El problema grec és complex perquè tothom, els grecs i la UE, han actuat sense una visió a llarg termini, sense buscar solucions definitives i no parcials. Per a Grècia, perquè introduir més reformes, que suposin més austeritat a partir de l'empobriment general de la població dels darrers anys, és difícil, i per a la UE perquè la sortida de Grècia de l'euro és el reconeixement d'un fracàs que es pot estendre a altres estats membres: per què la política desplegada els darrers cinc anys no resol els problemes? Avui és difícil continuar “xutant la pilota més lluny”, perquè és més evident que abans que aquesta solució ja no és vàlida.
Algunes de les reformes que s'han demanat a Grècia pel tercer rescat no poden mobilitzar-se immediatament sense un empitjorament a curt termini de l'economia, que ha perdut ja el 25% del seu PIB en els darrers set anys i té un 25% d'atur. La més important és la reducció de les pensions. Suposen el 16% del PIB nacional, és un sistema car i farcit de privilegis per a alguns. Si es fa, moltes famílies cauran per sota el nivell de la pobresa perquè és una part de la subsistència dels més pobres. És per tant una reforma necessària però que s'ha de dur a terme amb temps per eliminar privilegis, fer-lo més eficient però sense reduir el que és avui la base insubstituïble de moltes economies domèstiques. S'ha d'allargar l'edat de jubilació perquè el sistema no dóna per més i perquè és aquesta una mesura que han adoptat països que avui són creditors, si ho accepten ells que fan els préstecs, ho ha d'acceptar Grècia que els rep...
L'IVA turístic que es va reduir pel govern conservador de Samaras del 23% al 13%, ara la UE pretén com a condició per al tercer rescat que es torni a pujar. No hi ha raó objectiva per no fer-ho sobretot en un país amb un altíssim nivell d'evasió fiscal, perquè aquest impost és difícilment evitable i no és probable que redueixi el volum de turisme a Grècia amb una oferta inelàstica, hi ha les places que hi ha i canvis a curt termini no són possibles.
Vol Grècia una quitança sobre el deute, sembla més sensat fer-ho a través de baixar l'interès, d'incrementar els períodes de carència i de l'allargament dels períodes de retorn. Equival al mateix i evita un precedent per a la UE. No hauria de ser un problema.
La despesa en defensa és del 2,4% del PIB quan la mitjana de la UE és inferior a l'1,3%. No hi ha raó per no baixar-la perquè estant Grècia a l'OTAN i a la UE el perill turc és més una llegenda que una realitat.
El problema major de Grècia és el frau fiscal, eliminar-lo no és una qüestió de poc temps, es necessiten anys. Cal recordar el temps que va ser necessari per fer efectives a Espanya les reformes dels ministres Boyer i Fernández Ordóñez. En qualsevol cas, la solució és més fàcil a l'interior de la UE i de l'euro, hi haurà vigilància, que si Grècia en surt i torna al dracma, perquè llavors la responsabilitat serà únicament nacional. Hi ha experiència dels resultats...
