Opinió

Paga-li el gall (I)

El problema major de Grècia és el frau fiscal, eliminar-lo no és una qüestió de poc temps, es necessiten anys

És ben sabut, Sòcra­tes va ser con­dem­nat pel tri­bu­nal del poble a l'Ate­nes democràtica l'any 399 AC per una exi­gua majo­ria. La pena va ser de mort i obli­gava el con­dem­nat a beure la cicuta, un verí que mata poc a poc i sense pati­ment. Abans de morir i amb mig cos ja para­lit­zat va dir al seu amic Cri­ton: “Cri­ton, li devem un gall a l'Asclepi, així és que paga-li i no te'ndes­cui­dis”; “Així es farà”, res­pongué Cri­ton. Varen ser les últi­mes parau­les de Sòcra­tes, el mateix que havia dit durant el procés, que l'acu­sava injus­ta­ment de por­tar els joves pel mal camí i de no creure en els déus: “No sé jo qui porta aquí la pit­jor part, si vostès que són els meus acu­sa­dors o l'acu­sat, que sóc jo...”

 

L'IMF, Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal, ha decla­rat que l'alt deute grec, 177% del PIB, i la inca­pa­ci­tat per imple­men­tar refor­mes, posa en qüestió la seva par­ti­ci­pació en el ter­cer res­cat, 86.000 mili­ons d'euros, que ha de ser deci­dit aquest mes d'agost. A aquesta quan­ti­tat s'hi han d'afe­gir 53.100 mili­ons d'euros per alleu­jar el deute. L'IMF acom­pa­nyarà en la nego­ci­ació però no deci­dirà fins a finals d'any. Això com­plica la par­ti­ci­pació d'Ale­ma­nya en el res­cat perquè reque­reix apro­vació del Bun­des­tag i sense l'IMF aquesta és incerta; en defi­ni­tiva, no és segur que mal­grat les ces­si­ons gre­gues les dar­re­res set­ma­nes el res­cat esti­gui asse­gu­rat. El pri­mer res­cat va ser el 2 de maig del 2010 per 110.000 mili­ons d'euros i el segon el 2 de febrer de 2012, per 130.000 mili­ons d'euros, i avui torna a ser neces­sari i urgent un ter­cer... No és obvi ja que aquest no és el camí?

 

El pro­blema grec és com­plex perquè tot­hom, els grecs i la UE, han actuat sense una visió a llarg ter­mini, sense bus­car solu­ci­ons defi­ni­ti­ves i no par­ci­als. Per a Grècia, perquè intro­duir més refor­mes, que supo­sin més aus­te­ri­tat a par­tir de l'empo­bri­ment gene­ral de la població dels dar­rers anys, és difícil, i per a la UE perquè la sor­tida de Grècia de l'euro és el reco­nei­xe­ment d'un fracàs que es pot esten­dre a altres estats mem­bres: per què la política des­ple­gada els dar­rers cinc anys no resol els pro­ble­mes? Avui és difícil con­ti­nuar “xutant la pilota més lluny”, perquè és més evi­dent que abans que aquesta solució ja no és vàlida.

 

Algu­nes de les refor­mes que s'han dema­nat a Grècia pel ter­cer res­cat no poden mobi­lit­zar-se imme­di­a­ta­ment sense un empit­jo­ra­ment a curt ter­mini de l'eco­no­mia, que ha per­dut ja el 25% del seu PIB en els dar­rers set anys i té un 25% d'atur. La més impor­tant és la reducció de les pen­si­ons. Supo­sen el 16% del PIB naci­o­nal, és un sis­tema car i far­cit de pri­vi­le­gis per a alguns. Si es fa, mol­tes famílies cau­ran per sota el nivell de la pobresa perquè és una part de la sub­sistència dels més pobres. És per tant una reforma necessària però que s'ha de dur a terme amb temps per eli­mi­nar pri­vi­le­gis, fer-lo més efi­ci­ent però sense reduir el que és avui la base insubs­tituïble de mol­tes eco­no­mies domèsti­ques. S'ha d'allar­gar l'edat de jubi­lació perquè el sis­tema no dóna per més i perquè és aquesta una mesura que han adop­tat països que avui són cre­di­tors, si ho accep­ten ells que fan els préstecs,  ho ha d'accep­tar Grècia que els rep...

 

L'IVA turístic que es va reduir pel govern con­ser­va­dor de Sama­ras del 23% al 13%, ara la UE pretén com a con­dició per al ter­cer res­cat que es torni a pujar. No hi ha raó objec­tiva per no fer-ho sobre­tot en un país amb un altíssim nivell d'evasió fis­cal, perquè aquest impost és difícil­ment evi­ta­ble i no és pro­ba­ble que redu­eixi el volum de turisme a Grècia amb una oferta inelàstica, hi ha les pla­ces que hi ha i can­vis a curt ter­mini no són pos­si­bles.

 

Vol Grècia una qui­tança sobre el deute, sem­bla més sen­sat fer-ho a través de bai­xar l'interès, d'incre­men­tar els períodes de carència i de l'allar­ga­ment dels períodes de retorn. Equi­val al mateix i evita un pre­ce­dent per a la UE. No hau­ria de ser un pro­blema.

 

La des­pesa en defensa és del 2,4% del PIB quan  la mit­jana de la UE és infe­rior a l'1,3%. No hi ha raó per no bai­xar-la perquè estant Grècia a l'OTAN i a la UE el perill turc és més una lle­genda que una rea­li­tat.

 

El pro­blema major de Grècia és el frau fis­cal, eli­mi­nar-lo no és una qüestió de poc temps, es neces­si­ten anys. Cal recor­dar el temps que va ser neces­sari per fer efec­ti­ves a Espa­nya les refor­mes dels minis­tres Boyer i Fernández Ordóñez. En qual­se­vol cas, la solució és més fàcil a l'inte­rior de la UE i de l'euro, hi haurà vigilància, que si Grècia en surt i torna al dracma, perquè lla­vors la res­pon­sa­bi­li­tat serà única­ment naci­o­nal. Hi ha experiència dels resul­tats...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia