Amabilitat intel·lectual

Quan neces­sitàvem que ens aju­des­sin a pen­sar el que ens passa —i què hi podem fer per a millo­rar la vida de tots— acudíem als intel·lec­tu­als per a tro­bar qui ens donés clarícies. Si hi ha hagut una figura en des­pres­tigi con­tinu des de mit­jans del segle XX, però, aquesta ha estat la de l'intel·lec­tual públic, aquell sabe­rut quo­tidià que més enllà de supo­sa­des pedan­te­ries, ide­o­lo­gies de pa sucat amb oli o res­sen­ti­ments de classe, havia de ser­vir per cla­ri­fi­car con­cep­tes, dir-nos les veri­tats que no volíem sen­tir i pen­sar des del cen­tre, amb una mica de sere­ni­tat i sense ganes de fer mal a ningú. Però els intel·lec­tu­als dina­mi­ta­ren la seva aura amb molts d'errors ideològics; també és veri­tat que en democràcia ningú ja no suporta que se'l vul­gui diri­gir, ni que sigui dins el camp de la reflexió sobre els valors polítics o sobre què hem de fer per a viure millor com a poble. El procés inde­pen­den­tista ha tin­gut els seus intel·lec­tu­als, un bon ple­gat de gent ha inten­tat aju­dar a pen­sar amb encert tot això que s'ha ope­rat en el país en els últims anys, però m'atre­vi­ria a dir que el debat ha estat molt pri­mari, molt minso, molt poc intel·lec­tual. La inde­pendència s'ha trac­tat com si fos una qüestió d'opor­tu­ni­tat pràctica, que cal fer per a super­vivència de les estruc­tu­res de país almenys si no es vol que l'espa­nyo­lisme s'ho acabi empas­sant defi­ni­ti­va­ment. Aquí hi ha hagut molt d'insult i molta punya­lada dialèctica per part del bàndol uni­o­nista —molt d'abús de poder—, però no una reflexió pon­de­rada o ama­ble —entre intel·lec­tu­als d'aquí i d'allà— sobre el que podria ser una nova Espa­nya o sobre de quina manera convé la inde­pendència en un món com el que vivim. Si Espa­nya té intel·lec­tu­als aquests només ata­quen la diferència per a mirar d'esbor­rar-la des del menys­preu i la pre­potència; i els cata­lans, amb els seus intel·lec­tu­als, ens que­dem cada vegada més sols, amb la inde­pendència com a única sor­tida per a mirar de tro­bar, al cap del camí, inter­lo­cu­tors ama­bles.