Suquet de tardor

Ara que l'estiu política­ment més tens dels últims anys s'esmuny del calen­dari per donar pas a una tar­dor ine­vi­ta­ble­ment calenta, m'ha vin­gut al cap una de les cites que durant un parell de dècades van mar­car el ritme de les vacan­ces a la Costa Brava. Als anys setanta el cine­asta Pere Por­ta­be­lla va tenir la bona pen­sada de reu­nir un grup d'amics entorn d'un suquet de peix a casa seva a Llo­friu, al cor de l'Empordà. La cosa va aga­far volada i, de la vin­tena de comen­sals fun­da­dors, es va con­ver­tir en una magna tro­bada hiper­mediàtica on coin­ci­dien polítics, empre­sa­ris, escrip­tors, filòsofs i mili­tars de tota mena de pelatge i ide­o­lo­gia. El 1998, coin­ci­dint amb la mort d'en Pitu, el fer­rer de Llo­friu i ànima del suquet, en Por­ta­be­lla va deci­dir posar fi al sopar. Pot­ser, també, fart de la deriva que havia aga­fat els últims anys, perquè més que una tro­bada de cone­guts i salu­dats havia deri­vat en l'opor­tu­ni­tat perquè alguns es fes­sin veure o prac­ti­ques­sin allò que ara en diuen lobby i que sem­pre n'havíem dit bus­car-se la vida. En els últims temps, han sor­git algu­nes ini­ci­a­ti­ves per recu­pe­rar aque­lla idea, com ara la garoi­nada del head­hun­ter Luis Conde, que des de fa un parell d'anys reu­neix un gra­pat d'esco­llits a la seva casa de Fon­teta. Sigui com sigui, tro­ba­des on per­so­nes de pen­sa­ments i sec­tors dife­rents s'asse­uen davant d'un plat per fer-la petar sense pressa són espe­ci­al­ment necessàries en els temps que cor­ren. Ales­ho­res, en Pere Por­ta­be­lla volia con­so­li­dar l'espe­rit que es va for­jar entorn de la tran­sició que va con­duir l'Estat de la dic­ta­dura a la democràcia. I de ben segur que entre quei­xa­la­des es varen tan­car alguns pac­tes que ho varen fer pos­si­ble. Ara, i sigui quin sigui el resul­tat de les elec­ci­ons del 27 de setem­bre, l'objec­tiu serà esta­blir un nou marc de relació que superi aquell estadi i assenti les bases d'un nou model polític. Vist que no hi ha manera d'asseure's i par­lar-ne i que per això caldrà molta pre­dis­po­sició, gene­ro­si­tat i saliva, pot­ser un bon àpat que faci sali­var i un ambi­ent rela­xat hi aju­da­rien.