Meridiana- nòmetre

D'aquí uns dies, la Meri­di­ana de Bar­ce­lona esde­vindrà una uni­tat de mesura. És una cir­cumstància que escau a una de les excep­ci­ons del pla Cerdà, rigo­ro­sa­ment orto­go­nal lle­vat de la Dia­go­nal i dos car­rers de nom i ori­en­tació geogràfica: el Paral·lel (inclo­ent-hi Creu Coberta i Sants), i la Meri­di­ana. El pri­mer s'arren­glera amb la lati­tud del paral·lel 41° 22' 24” N, i el segon, amb la lon­gi­tud 2° 10' 20” E en relació amb el meridià del reial obser­va­tori de Gre­enwich. Abans del 1884, però, el meridià de referència era el de París. La Revo­lució Fran­cesa va pro­moure l'esta­bli­ment del sis­tema mètric deci­mal, amb els seus múlti­ples i submúlti­ples de deu en deu i amb equi­valències entre lon­gi­tud, pes i capa­ci­tat. L'objec­tiu era posar fi al gali­ma­ties d'uni­tats de mesura pro­pis de cada ter­ri­tori. No cal dir que això pas­sava a tot arreu i que els Països Cata­lans, per exem­ple, tenien també un vast reper­tori amb mil mati­sos dis­tin­tius entre zones i comar­ques. Doncs bé, el 1790 l'Assem­blea Naci­o­nal Fran­cesa deci­deix impul­sar un nou sis­tema de mesu­res, per la qual cosa s'estu­dia la lon­gi­tud exacta de l'arc del meridià ter­res­tre que passa per París, des de Dunker­que fins a Bar­ce­lona. Les peripècies dels científics i el seu pas per Cata­lu­nya són apas­si­o­nants, però aquí cons­ta­tem només que final­ment es va esta­blir el metre com a deu­mi­lionèsima part d'un qua­drant de meridià ter­res­tre. El 1795 va ser adop­tat ofi­ci­al­ment a França. El Paral·lel i la Meri­di­ana són per­pen­di­cu­lars entre si. La pro­lon­gació dels traçats es troba en un punt del port de Bar­ce­lona, jus­ta­ment on hi ha l'antiga torre del Rellotge, que era el far del port vell i punt geodèsic de referència del mesu­ra­ment per tri­an­gu­lació del segle XVIII. La punta de la sageta mira ara cap a un altre indret. L'11 de setem­bre s'escriurà una nova pàgina de la Meri­di­ana com a uni­tat de mesura. No de capa­ci­tat ni de lon­gi­tud, sinó de força.