Canet cura la ferida cultural

Recordo encara la sen­sació de victòria dels cane­tencs aquell desem­bre del 2002 quan l'Ajun­ta­ment va sig­nar la com­pra de l'edi­fici de l'Odéon amb la intenció de tor­nar-lo a omplir d'acti­vi­tat cul­tu­ral. Però sovint la rea­li­tat, i el canvi de pri­o­ri­tats de dife­rents governs, s'ha aca­bat impo­sant fins ara, en què sem­bla que les volun­tats i els temps són més pro­pi­cis. El pre­si­dent de l'ACPO, Antoni Pérez, parla d'“ali­ne­ació d'astres”. Pot­ser sí que al tea­tre de Canet de Mar final­ment se li ha aca­bat la mala sort i se li aplana el camí per recu­pe­rar-lo com a espai públic que, a més, ajudi a revi­ta­lit­zar el cen­tre. Els ins­tru­ments hi són, el com­promís en veu alta també, la il·lusió revifa nova­ment. Ara sí que no hi ha excusa que val­gui.