Vitalitat literària, passivitat lectora

Mai com ara s'havia edi­tat tant, ni mai com ara hi havia hagut l'oferta de bibli­o­te­ques públi­ques al llarg i ample del país. Però aques­tes bones notícies no es cor­res­po­nen amb un aug­ment dels índexs de lec­tura, ni tam­poc de les ven­des de les lli­bre­ries. La revo­lució tec­nològica que vivim des que estem ins­tal·lats en el segon mil·lenni fa que els hàbits tra­di­ci­o­nals de lec­tura hagin dei­xat pas a les omni­pre­sents maqui­ne­tes, des del mòbil uti­li­tari fins a l'enginy més sofis­ti­cat. En llocs de lec­tura comuna com eren abans els cafès o els trens, encara hi pots tro­bar algun soli­tari lle­gi­dor de diari i algun resis­tent lec­tor (més sovint lec­tora) de novel·la. Rara­ment es veu algú amb un lli­bre d'assaig a les mans, i ja no diguem de poe­sia!