El gran adoctrinament

A Madrid els alts poders de l'Estat i de la comu­ni­cació es fan, una vegada i una altra, la mateixa pre­gunta: què ha fallat a Cata­lu­nya perquè l'inde­pen­den­tisme sigui on és? No tots, però. N'hi ha que no reco­nei­xen
“el pro­blema”, i san­tes pasqües. Sen­zi­lla­ment, el sepa­ra­tisme, diuen, no és més que el pate­tisme d'un pre­si­dent que ha embo­git. Van bé. I com es con­tes­ten els altres, els que toquen una mica més d'urpes la rea­li­tat? Atri­bu­ei­xen la potència del virus als efec­tes dels mit­jans de comu­ni­cació –sobre­tot, els públics, però també alguns de pri­vats– i a l'escola, massa cata­lana ella. Denun­cien TV3 com el viver de la malal­tia. “Massa inde­pen­den­tista, a TV3”, vol­ten i vol­ten.
Aquesta és exac­ta­ment la síndrome del gepe­rut. Tele­visió de Cata­lu­nya és, en com­pa­ració, al món civi­lit­zat, un mitjà com tants altres. Amb les matei­xes vir­tuts i alguns defec­tes. Però, i Tele­visió Espa­nyola, que-paguen-tots-els-espa­nyols, com tant els agrada
de dir a ells dels mit­jans públics cata­lans? Això sí que
no té homo­lo­gació al món occi­den­tal. Un alarde d'orgull
i dis­bauxa naci­o­nals. Tant com les pri­va­des, que eme­ten en domini públic, i per tant, de-tots-els-espa­nyols. Cata­lans inclo­sos. A la força. Ahir un informe de l'Obser­va­to­ri275.cat quan­ti­fi­cava les apa­ri­ci­ons de polítics cata­lans al pro­grama La Sexta Noche. Resul­tats: uni­o­nis­tes, catorze (77,8 per cent); ter­cera via, qua­tre (22,2 per cent); inde­pen­den­tis­tes, zero (0,0 per cent). Això sí que és equa­ni­mi­tat, hones­te­dat, justícia i decència!