Cal

El 1990, vaig fer la meva pri­mera visita a Por­tu­gal. Feia temps que hi havia vol­gut anar: els països dels quals ningú no parla mai sem­pre m'han sem­blat els més exòtics. Cre­uada la fron­tera, vaig des­co­brir un món del tot dis­tint –lingüísti­ca­ment, gas­tronòmica­ment, arqueològica­ment...– de l'Espa­nya que tot just havia aca­bat de dei­xar enrere; i això que només havia tra­ves­sat una línia mar­cada a la sorra, per dir-ho així. A més a més, es trac­tava d'un món no inter­vin­gut: Por­tu­gal por­tu­ga­lit­zava a cor què vols, lliure i des­pre­o­cu­pat, sense cap mena de tutela exte­rior. Tot un con­trast amb Cata­lu­nya, el meu punt de par­tida: només durant els sis anys que hi havia vis­cut, havia vist com, el 1988, el govern cen­tral havia pro­vat de blo­que­jar l'emissió del Canal 33; de posar fi a la Lote­ria Cata­lana, el 1987; i com la Renfe s'havia negat a incloure el català a la seva reto­lació (fins que els de la Crida el van incloure a cops de brotxa, el 1985)... De fet, no havia pas­sat cap set­mana sense que hi hagués hagut alguna polèmica –petita o gran o de mida mit­jana– sobre o bé alguna com­petència de la Gene­ra­li­tat o bé l'ús del català a tal lloc o tal altre. Ben vist, a Cata­lu­nya una quan­ti­tat immensa d'ener­gia cul­tu­ral i política i social s'estava dis­si­pant només per man­te­nir els mani­fas­sers esta­tals a rat­lla. A la mateixa península, però, vet aquí que hi havia un altre país petit que tenia plena lli­ber­tat per esmerçar una quan­ti­tat d'ener­gia sem­blant en el que li donava la santa gana. O sigui, durant aque­lla pri­mera visita a Por­tu­gal vaig tenir la impressió que a Cata­lu­nya, cada dia sense la inde­pendència era un dia mig per­dut, mig mal­gas­tat, mig coix. Ara, com se sap, tenim una opor­tu­ni­tat d'acon­se­guir que d'ara enda­vant puguem apro­fi­tar-nos de tota la nos­tra ener­gia de la manera que bona­ment ens pla­gui. Per fer-ho, és clar, cal­dria girar-nos d'esquena als talla­dors de bacallà a Madrid i tallar-nos-en
el propi, d'aquest peix que, casu­al­ment,
és una espe­ci­a­li­tat por­tu­guesa.