LA GALERIA
Animalades humanes
Sovintegen, darrerament, les notícies sobre la suspensió d'algunes d'aquelles festes populars en què, per consentida tradició, es maltracten animals. Els correbous en són un clar exemple, sobretot perquè més d'una vegada han costat la vida a algun espontani massa agosarat, però també perquè el jònec sol ser víctima de la malícia humana. Fins i tot s'han arribat a prohibir, en diversos indrets, les curses de braus, fet que ha provocat el rebuig dels tauròfils, entre els quals es poden trobar destacats artistes i intel·lectuals, que defensen la lídia com un històric i irrenunciable bé cultural. També hem vist com en les empaitades d'ànecs, aquests ocells van essent substituïts per figures de plàstic, amb la qual cosa els anàtids de veritat no han de sofrir cap mena de persecució ni agafada violenta o improcedent.
El cas és que, de mica en mica, les manifestacions populars en què era normal el patiment i fins i tot la mort violenta de cabres, toros i altres quadrúpedes van desapareixent dels programes de festes majors, tot i la seva inveterada pràctica, que semblava perpetuar-se en el temps malgrat els indiscutibles avenços deontològics propis del món civilitzat. Això no obstant, la tradició, quan està massa arrelada, costa d'eradicar, encara que la seva pràctica resulti, en ocasions, repulsiva. Per aquesta tan poc raonable raó, hi ha qui considera la tortura d'animals, o la possibilitat que aquests, en defensar-se, puguin matar persones, com una part absoluta i inseparable de la seva cultura, que cal preservar al preu que sigui. Fa un temps, l'escriptor i columnista Fernando Sánchez-Dragó, aferrissat defensor de la tauromàquia, va arribar a acusar d'antiespanyols els qui hi estan en contra (ah, també va afirmar, en una altra gasetilla, que l'ingrés d'Espanya dins la Unió Europea havia constituït un acte d'alta traïció del govern de Madrid).
El cert és que cada vegada hi més lleis que defensen el benestar del animals i castiguen aquells que els infligeixen qualsevol tipus de dolor, físic o psíquic. També els circs limiten actuacions amb bèsties obligades a entretenir el públic mitjançant difícils peripècies, que fan riure sense que es tingui en compte la seva manca de naturalitat. O les fuetades que reben perquè saltin a través d'una anella o s'asseguin amb forçada mansuetud davant el domador.
