Animalades humanes

Sovin­te­gen, dar­re­ra­ment, les notícies sobre la sus­pensió d'algu­nes d'aque­lles fes­tes popu­lars en què, per con­sen­tida tra­dició, es mal­trac­ten ani­mals. Els cor­re­bous en són un clar exem­ple, sobre­tot perquè més d'una vegada han cos­tat la vida a algun espon­tani massa ago­sa­rat, però també perquè el jònec sol ser víctima de la malícia humana. Fins i tot s'han arri­bat a pro­hi­bir, en diver­sos indrets, les cur­ses de braus, fet que ha pro­vo­cat el rebuig dels tauròfils, entre els quals es poden tro­bar des­ta­cats artis­tes i intel·lec­tu­als, que defen­sen la lídia com un històric i irre­nun­ci­a­ble bé cul­tu­ral. També hem vist com en les empai­ta­des d'ànecs, aquests ocells van essent subs­tituïts per figu­res de plàstic, amb la qual cosa els anàtids de veri­tat no han de sofrir cap mena de per­se­cució ni aga­fada vio­lenta o impro­ce­dent.

El cas és que, de mica en mica, les mani­fes­ta­ci­ons popu­lars en què era nor­mal el pati­ment i fins i tot la mort vio­lenta de cabres, toros i altres quadrúpedes van des­a­pa­rei­xent dels pro­gra­mes de fes­tes majors, tot i la seva inve­te­rada pràctica, que sem­blava per­pe­tuar-se en el temps mal­grat els indis­cu­ti­bles avenços deon­tològics pro­pis del món civi­lit­zat. Això no obs­tant, la tra­dició, quan està massa arre­lada, costa d'era­di­car, encara que la seva pràctica resulti, en oca­si­ons, repul­siva. Per aquesta tan poc rao­na­ble raó, hi ha qui con­si­dera la tor­tura d'ani­mals, o la pos­si­bi­li­tat que aquests, en defen­sar-se, puguin matar per­so­nes, com una part abso­luta i inse­pa­ra­ble de la seva cul­tura, que cal pre­ser­var al preu que sigui. Fa un temps, l'escrip­tor i colum­nista Fer­nando Sánchez-Dragó, afer­ris­sat defen­sor de la tau­romàquia, va arri­bar a acu­sar d'anti­es­pa­nyols els qui hi estan en con­tra (ah, també va afir­mar, en una altra gase­ti­lla, que l'ingrés d'Espa­nya dins la Unió Euro­pea havia cons­tituït un acte d'alta traïció del govern de Madrid).

El cert és que cada vegada hi més lleis que defen­sen el benes­tar del ani­mals i cas­ti­guen aquells que els infli­gei­xen qual­se­vol tipus de dolor, físic o psíquic. També els circs limi­ten actu­a­ci­ons amb bèsties obli­ga­des a entre­te­nir el públic mit­jançant difícils peripècies, que fan riure sense que es tin­gui en compte la seva manca de natu­ra­li­tat. O les fue­ta­des que reben perquè sal­tin a través d'una ane­lla o s'asse­guin amb forçada man­su­e­tud davant el doma­dor.