Una pena

Vostè ara espera lle­gir una columna d'opinió política. Havia pen­sat escriure sobre els empre­sa­ris cata­lans. Ara fa deu anys que Gas Natu­ral va llançar l'opa sobre Endesa. Una ope­ració que hau­ria permès a l'empresa cata­lana (i espa­nyola) ser la ter­cera energètica del món. El minis­tre d'Indústria era José Mon­ti­lla i ho veia amb bons ulls. Però l'Estat, amb el PP i El Mundo al cap­da­vant, ho va impe­dir. Un nou Esta­tut i que La Caixa tingués la pri­mera elèctrica espa­nyola era massa. La molt espa­nyola Endesa no podia que­dar “fuera del ter­ri­to­rio naci­o­nal”, en parau­les d'Espe­ranza Aguirre. Això i la mar­gi­nació del cor­re­dor medi­ter­rani pot­ser aju­den a expli­car la posició dels empre­sa­ris donant suport al sobi­ra­nisme, per molta opa que hagi fet Mari­ano Rajoy a les cam­bres de comerç segres­tant Miquel Valls.

També havia pen­sat escriure sobre l'edi­to­rial d'El País dedi­cat a la res­posta de Junts pel Sí a la carta de Felipe. Volia escriure que real­ment em sem­bla molt mal escrita la mis­siva que signa Artur Mas, però que segur que no ha escrit. Però que encara em sem­bla pit­jor l'edi­to­rial del diari. Hi volia afe­gir que el titu­lar de la por­tada de diu­menge del mateix diari (El des­a­fio seces­si­o­nista catalán pro­voca un freno a la inversión) no s'aguanta en la infor­mació, i el mateix diari el des­men­tia al seu suple­ment econòmic. Però he deci­dit no fer-ho. Perquè si vostè està lle­gint aquest diari, ja hi està d'acord. I, si escric el que vostè vol lle­gir, i un altre diari diu el con­trari a qui vol lle­gir el con­trari, escri­vim per als con­vençuts. I els peri­o­dis­tes som sub­jec­tes i, per tant, sub­jec­tius, però hem de ser hones­tos.

I ara, l'aviso, estem en temps de trin­xe­res. I no m'agrada. Seguiré pen­sant
el que penso, però trobo a fal­tar debats hones­tos i amb argu­ments cons­truc­tius. I no tot­hom té la mateixa res­pon­sa­bi­li­tat, però a mesura que ens acos­tem al 27-S, cada cop és més difícil.