Daixonses i dallonses
Dues Catalunyes
de quin peu coixeges
Les dues Catalunyes, la del sí i la del no, són les d'adscripcions sentimentals contraposades. Parlem de sentiments, que és una matèria sensible i més esmunyedissa que la viabilitat o inviabilitat d'una Catalunya independent. Jo em sento català i cada vegada menys espanyol, però el meu veí que sent espanyol és tan català com jo, és tan sensible com jo a les qüestions de llengua, història, cultura i comunitat afectiva. Segurament ell mira Antena 3 i jo, TV3, en això divergim moltíssim. Dic Antena 3 per referir-me al poderós conglomerat de canals espanyols de televisió que denigra el procés català en benefici d'un nacionalisme espanyol tan rampant com inconfés. Que TV3 fa el mateix de manera simètrica? No tant. Les possibilitats d'expressió dels unionistes als mitjans públics catalans són majors que les dels independentistes a la resta d'Espanya. Cada dia passo pels estudis de Catalunya Ràdio i certifico que Mònica Terribas obre una i altra vegada els micròfons perquè s'expressin els partits i grups contraris a la secessió. A pesar de les crítiques que rep, ella insisteix que és l'obligació d'una emissora pública. Hi ha reciprocitat en els mitjans espanyols? S'ha publicat a la premsa i a les xarxes socials que la presència d'opinadors, tertulians i entrevistats a les cadenes espanyoles públiques i privades és escandalosament desproporcionada, fins i tot nul·la per falta de contrast, respecte al procés català. Una fal·làcia més. Digue'm què em censures i et diré de quin peu coixeges. Mai no sabrem quina resposta electoral tindríem a Catalunya si la televisió espanyola no fos sectària. Moltes llars catalanes només perceben la realitat del seu entorn a través d'allò que senten i veuen a TVE, Antena 3, Tele5 i altres cadenes estatals. Així, el debat arriba de manera tergiversada però com a veritat absoluta quan aquests són els únics canals d'informació. D'informació?
