Els que no hi van ser

Conec, i segur que vostès també, algu­nes per­so­nes que no van anar a la Via Lliure i que, legítima­ment, es van que­dar a casa perquè no com­bre­guen amb el sobi­ra­nisme i molt menys amb la inde­pendència. Però en conec unes quan­tes més que no van ser-hi per dife­rents motius, tot i tenir deci­dit que d'aquí a dos diu­men­ges vota­ran a favor que Cata­lu­nya es con­ver­teixi en un nou estat. I, sense aquests últims, la con­vo­catòria de l'Assem­blea i Òmnium va tor­nar a ser un èxit cla­morós. Escric això pen­sant en aquesta teòrica majo­ria silen­ci­osa a la qual l'uni­o­nisme es refe­reix amb una segu­re­tat inu­si­tada cada cop que li ha tocat valo­rar un èxit –i ja n'acu­mula uns quants– d'aquesta magnífica revo­lució dels som­riu­res.