El 51 per cent

Hi ha gent sen­sata a Madrid. Gent que no con­si­dera que cen­te­nars de milers de cata­lans són idi­o­tes o estan into­xi­cats pel pre­si­dent Mas, la ràdio i la tele­visió públi­ques o l'escola. Són pocs. I per això des­ta­quen. Des­taca, per exem­ple, la sen­sa­tesa d'Iñaki Gabi­londo, que con­trasta enor­me­ment amb l'empresa que sem­pre li ha cobert el tos pro­fes­si­o­nal. Gabi­londo con­si­dera que no es pot man­te­nir l'actual statu quo entre Cata­lu­nya i Espa­nya, i demana, bra­va­ment, “reno­var la nos­tra volun­tat de con­viure i cons­truir un nou con­sens”. Aquest és el llistó màxim a què arri­ben algu­nes per­so­nes de bona fe a Madrid. Però, més enllà de les bones inten­ci­ons, hi ha també les incon­tinències habi­tu­als. Afirma Iñaki Gabi­londo: “Em crida molt l'atenció la boge­ria de Mas d'ini­ciar un procés d'inde­pendència amb la mei­tat del seu poble en con­tra. Si jo fos el pre­si­dent de Cata­lu­nya, encara que em dones­sin atri­bu­ci­ons per a ini­ciar un procés d'inde­pendència amb el 50 per cent del Par­la­ment, mai m'ani­ma­ria a con­vi­dar el meu país a una aven­tura com aquesta.” La “boge­ria”, senyor Gabi­londo, seria con­ti­nuar com fins ara, amb el 51 per cent del Par­la­ment en con­tra. Per què s'ha de supe­di­tar el 51 per cent dels cata­lans a la con­veniència del 49 per cent? En dar­rer extrem, com es va fer amb la Cons­ti­tució a Espa­nya, el dilema es podria resol­dre amb un referèndum. N'és vostè par­ti­dari, senyor Gabi­londo? O manté la “boge­ria” de no dei­xar que els cata­lans mam­pren­guin les “aven­tu­res” que con­si­de­ren con­ve­ni­ents?