Llum sobre el call de Tàrrega

En aquests temps de reducció de les huma­ni­tats a les esco­les, fins i tot alguns tro­ba­ran nor­mal que no es puguin des­ti­nar uns milers d'euros a un estudi d'ADN de la comu­ni­tat jueva del segle XIV. Hi ha neces­si­tats més peremptòries entre els vius, tar­ga­rins o no. No els trec part de raó. Però, si la dei­xem, la història sem­pre ens ense­nya, ens guia, ens con­du­eix a no repe­tir errors. A cal­cu­lar millor els ris­cos. A saber qui som, de què hem estat capaços i a què ens enfron­tem. Alhora, és fas­ci­nant poder recons­truir com vivien els nos­tres avant­pas­sats, assas­sins i assas­si­nats. Espe­ci­al­ment en el cas de la mas­sa­cre tar­ga­rina, és de justícia esbri­nar què va pas­sar. Posar llum sobre aque­lla comu­ni­tat és també una forma de repa­ració històrica.