El fracàs del programador

El govern i les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat han des­ple­gat l'ofen­siva més bèstia que es recorda des de Pere­jil per sot­me­tre els cata­lans i per­ver­tir la il·lusió en resig­nació. No hi ha cap instància pública que no hi con­tri­bu­eixi. Seria dife­rent en el cas que el PSOE subs­tituís el PP? Pot­ser hi posa­rien una mica més de sucre i música enco­ma­na­dissa perquè ballés la cabra, i poca cosa més. El PP, en tot cas, fa el que fa. I el que ha fet és con­ver­tir el Cons­ti­tu­ci­o­nal en un tri­bu­nal d'excepció i la Junta Elec­to­ral en un pro­gra­ma­dor tele­vi­siu. Mai els àrbi­tres en cap país del món democràtic havien esde­vin­gut juga­dors. Mai la divisió de poders havia estat una mul­ti­pli­cació d'agres­si­ons. Per això cal cele­brar el fracàs del gran pro­gra­ma­dor. La Junta Elec­to­ral Cen­tral, cor­re­gint la seva dele­gació, havia obli­gat Tele­visió de Cata­lu­nya a “com­pen­sar” els par­tits que no van ser en la gran mani­fes­tació de la Diada. Una mani­fes­tació con­vo­cada per l'Assem­blea i per Òmnium, dues enti­tats que la Junta ha insul­tat i menys­preat, adju­di­cant-los obediència deguda a una opció de par­tit. Però l'audiència s'ha girat i el boi­cot sen­sat ha fun­ci­o­nat. El diu­menge dia 13, en la mateixa franja horària, TV3 es va moure entre l'11 i el 7 per cent. Abans-d'ahir els “espais elec­to­rals com­pen­sa­to­ris” van obte­nir una audiència màxima de l'1,7 per cent (Cata­lu­nya Sí que es Pot) i mínima d'un 0,9 (PP). Al Canal 33 no va pujar en cap cas del 0,6. El gran pro­gra­ma­dor es podria dedi­car a pro­gra­mar sar­su­ela. A casa seva.