La tutela

He lle­git que als con­sells espor­tius de les comar­ques giro­ni­nes es torna a pro­moure la figura del tutor de joc. O com se n'ha dit tota la vida: l' àrbi­tre, una figura no sem­pre ben vista, sobre­tot en l'esport esco­lar i ama­teur. Es vol pro­moure el canvi de nom i de manera d'actuar per donar un valor afe­git i rebai­xar la pressió que reben les per­so­nes que s'hi dedi­quen. Diuen que la figura de l'àrbi­tre és nega­tiva i que la del tutor no, perquè mos­tra una ves­sant pedagògica perquè aplica el regla­ment i l'explica. D'entrada vol­dria recor­dar que un àrbi­tre és una per­sona que s'encar­rega de diri­gir una com­pe­tició i que mira d'inter­pre­tar i fer com­plir un regla­ment, sigui de l'esport que sigui. Què té de nega­tiu, això? Voleu dir que el pro­blema és l'àrbi­tre? Can­vi­ant-li el nom i fent-li fer peda­go­gia més que diri­mir les diferències entre dos equips en un ter­reny de joc es resol­dran els pro­ble­mes de violència que hi ha sobre­tot fora de la pista o el camp? La ini­ci­a­tiva és molt llo­a­ble però dubto que fun­ci­oni. Deia que es “torna” a pro­moure aquesta figura perquè el tutor de joc és una ini­ci­a­tiva que no és nova. Va néixer en el marc del Congrés de l'Edu­cació Física i l'Esport en Edat Esco­lar que es va cele­brar el 1998 i es va fer amb la volun­tat de rebai­xar l'agres­si­vi­tat en l'esport, i ja dema­na­ven apren­dre a con­tro­lar els impul­sos i a res­pec­tar al màxim els com­panys. A la família i als entre­na­dors els dema­na­ven que s'esfor­ces­sin per aju­dar a crear un bon ambi­ent d'amis­tat i res­pecte. I els ins­ta­ven a res­pec­tar les deci­si­ons dels àrbi­tres, ja que ells només fan la seva feina. I que es poden equi­vo­car. I sobre­tot –i com s'ha com­pro­vat gran assig­na­tura pen­dent perquè ja es dema­nava i no ha pros­pe­rat ade­qua­da­ment,– que calia “crear més nor­mes de com­por­ta­ment per al públic.” Ja entenc que es bus­quen solu­ci­ons, però els pro­ble­mes d'acti­tud i com­por­ta­ment que gene­ren violència són dar­rere les ban­que­tes, a les gra­de­ries, i això es porta de casa. I, per tant, és més difícil de tenir-ne la tutela.