La gran festa dels acudits

Mari­ano Rajoy –asses­so­rat pels dos grans Jor­ges, Mora­gas i Fernández– ha obert la capsa de Pan­dora. Totes les pla­gues d'Egipte cau­ran sobre els cata­lans si no renun­cien a la inde­pendència. I algun tro de bac. Mori­ran els pri­mogènits, plou­ran lla­gos­tes i pel Besòs cor­rerà la sang. L'allau de cala­mi­tats fa que els cecs s'hi puguin veure i que els sords hi sen­tin. Mai ningú havia pro­nos­ti­cat tanta desgràcia. Durant la guerra dels Sega­dors a València el pre­di­ca­dor Pere Esteve aler­tava els autòctons que, si seguien el camí dels cata­lans, Déu Nos­tre Senyor els ho faria pagar car, però d'allò en fa uns quants segles. Les pro­fe­cies més cala­mi­to­ses ens han estat anun­ci­a­des. I tot això amb la intenció de dis­su­a­dir i espan­tar. És el que pen­sen habi­tu­al­ment els amos. Però ja no hi ha esclaus per aques­tes lati­tuds. O n'hi ha poquets. Per tant, la majo­ria del per­so­nal s'ho pren a broma. S'han des­per­tat l'orgull civi­lit­za­tori i el sen­tit de l'humor. I s'han enra­mat per les xar­xes els millors acu­dits. Un d'ahir retra­tava Soraya Sáenz de San­ta­maría comen­tant a cau d'ore­lla a Rajoy: “–Fun­ci­ona, això del cor­ra­lito? –S'estan petant de riure. –Avança per demà allò de l'apo­ca­lipsi zombi...” Un altre situ­ava Raül Romeva cor­rent davant una tropa des­bo­cada de dones ves­ti­des de blanc sota la lle­genda “Pro­no­vias mar­xarà, però les núvies ja han triat”. Això, estan acon­se­guint. Que la intenció de vot de les for­ces inde­pen­den­tis­tes pugi i que Cata­lu­nya s'hagi con­ver­tit en un gran cor­ral de comèdia. Gràcies!