Per

Per qui ens va dei­xar i per qui vindrà,

Per tant insult, tanta amenaça i tanta por. Per les anda­nes ple­nes de gent espe­rant. Per aque­lles male­tes de cartró i aque­lles saba­tes gas­ta­des. Per la memòria d'aque­lla der­rota. Per tant fred, tanta pluja i tanta calor en una para­deta. Per qui ja no ho pot veure i per les llàgri­mes que va ves­sar. Per Ovidi Mont­llor, Pepe Rubi­a­nes i Xavier Vina­der. Per la meva com­pa­nya i amiga de Súmate Xaro Pérez, que ens veu des del cel. Per tant sos­pir i tanta indig­nació davant de la tele.

Per la República.

Per tanta men­tida i tanta traïció.

Per poder par­lar com es vul­gui i del que es vul­gui.

Per tants que espe­ren que gua­nyem per alçar-se ells.

Per demos­trar que sí que es pot més enllà d'un plató de tele­visió.

Per can­viar-ho tot i tenir-ho tot. Per equi­vo­car-nos nosal­tres i no espe­rar que ningú s'equi­vo­qui per nosal­tres. Per tanta espera i tanta pèrdua. Per aque­lla per­sona que tant t'esti­mava i que tant et va dema­nar que ho acon­se­guis­sis. Pel més bell dels lle­gats que es poden dei­xar. Per no haver de donar més expli­ca­ci­ons de qui ets i per què ho ets. Per veure un PPSOE ser el que fa molt que hau­ria de ser: intrans­cen­dent. Per demos­trar que al car­rer es gua­nya i es perd tot.

Per les abraçades, les ria­lles i les mira­des a les dia­des.

Per Nou Bar­ris, Fondo, Bell­vitge, Bon Pas­tor i Creu Alta

Pel Noi del Sucre, Quico Sabaté i Com­panys.

Per la que­re­lla de Mas, la per­sistència de Jun­que­ras i la gosa­dia de Fernàndez.

Per no tor­nar a expli­car per què a Cata­lu­nya es parla català.

Per no tor­nar a tenir un nou Felipe dels vui­tanta ni un nou Aznar dels noranta.

Per no aver­go­nyir-nos més de Rajoy.

Per no tor­nar a des­per­tar-nos pen­sant quina por­tada de quin diari ens insul­tarà aquest matí.

Per no haver de reconèixer cap altre rei que no sigui aquell que càpiga als teus braços i et digui “papa” i “mama”.

Per no veure tanta indig­ni­tat camu­flada de suficiència.

Per tenir una dreta decent i una esquerra valenta.

Per Lorca, Mac­hado i Gades.

Per viure en un país on votar no sigui una “amenaça”.

Per aquells nens que no es merei­xen que no ho acon­se­guim.

Per aque­lla gent gran que es merei­xia haver-ho acon­se­guit molt abans.

Per començar-ho tot amb tot.

Per gua­nyar un país.

Per recor­dar-ho tot aquest 27-S.

Per la república cata­lana.

Per tu, per mi, per ells, per tot­hom.