La Mercè

Avui la tra­di­ci­o­nal missa solemne de la Mercè a Bar­ce­lona tindrà un altre for­mat. Era habi­tual que en els pri­mers bancs s'hi asse­gues­sin els mem­bres del con­sis­tori, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, el pre­si­dent del Par­la­ment i les auto­ri­tats mili­tars. En aca­bar la missa, sor­tien en pro­cessó per acom­pa­nyar la imatge de la Mercè. La comi­tiva anava i tor­nava de l'ajun­ta­ment. Un ritual pro­to­col·lari de més de qua­tre segles l'objec­tiu ini­cial del qual era donar gràcies a la verge per haver alli­be­rat la ciu­tat d'una plaga.

Hi ha hagut crítiques a tort i a dret perquè l'alcal­dessa Ada Colau “s'ha car­re­gat” l'acte. Té ple­nes com­petències en aquests temes per poder fer el que li pla­gui en la seva con­dició d'alcal­dessa. Avui, els alcal­des gau­dei­xen de molt pes deci­sori, i a Bar­ce­lona encara més. En aquest afer pro­to­col·lari de la Mercè, no seria vàlida l'expressió de Josep Tar­ra­de­llas que en els ini­cis del res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat anava sem­pre for­jat de pro­to­col i en un moment deter­mi­nat ho va jus­ti­fi­car tot dient: “Quan no hi ha poder, hi ha d'haver pro­to­col”, refe­rint-se a les min­ses com­petències que lla­vors tenia la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

Ada Colau té mol­tes com­petències. Pres­su­post, pes polític, asses­sors, etc. Es pot per­me­tre el “luxe” sen­zi­lla­ment de no haver de retre home­nat­ges a la patrona. La valo­ració de la seva tasca no serà feta per res­pec­tar les tra­di­ci­ons, es farà per qüesti­ons més cre­matísti­ques. Amb tot, no crec que hagués pas­sat res si Colau amb el seu equip hagués home­nat­jat la Mercè. Dubto que tots els que ho fan siguin cre­ients. No ser­veix per l'alcal­dessa de Bar­ce­lona. Cert és allò que deia Tar­ra­de­llas. A menys poder, més pro­to­col. Cata­lu­nya, a diferència de la ciu­tat de Bar­ce­lona, sem­pre ha hagut de tenir molt de pro­to­col davant la manca de poder real. Fins i tot hi ha hagut algun man­da­tari català que s'ha pas­sat en el pro­to­col i les seves des­pe­ses. En aquests moments en què s'intu­ei­xen grans can­vis i que tot va de blanc o negre, en pro­to­col sem­bla acon­se­lla­ble el terme inter­medi. Difícil hau­ria estat veure Colau avui a missa sense anar a la pro­cessó o al revés. Ara va de “tot o res”.