Serà difícil

Els resul­tats d'aquest ple­bis­cit en forma d'elec­ci­ons no s'han allu­nyat gaire ni de les pre­vi­si­ons ni de les enques­tes. Les tendències s'han con­fir­mat. Amb algu­nes vari­a­ci­ons un pèl amar­gues. Perquè amarg és per a l'inde­pen­den­tisme cons­ta­tar que gua­nya en escons però no supera amb mèrits la prova del per­cen­tatge. I més amarg encara és assu­mir que Ciu­ta­dans ha pujat massa. Tant, que en molts llocs del país és la segona força política i en alguns, la pri­mera.
El gat sobi­ra­nista ha superat la prova, però s'ha dei­xat uns quants pèls a la gatera. No serà fàcil. Perquè, mal­grat la pata­cada que ha patit el seu par­tit, Mari­ano Rajoy pot man­te­nir la intran­sigència. I perquè al Par­la­ment de Cata­lu­nya la veu de l'uni­o­nisme dis­cre­pant serà forta. Per mèrits pro­pis, Ciu­ta­dans s'ha con­ver­tit en el gran par­tit de l'opo­sició. Algú comen­tava ahir que s'han aca­bat els temps de les mani­fes­ta­ci­ons i de les ban­de­res. No. Ben al con­trari. Hau­ran de con­ti­nuar les ban­de­res i les mani­fes­ta­ci­ons. I, sobre­tot, haurà d'aug­men­tar encara més la intel·ligència. Junts pel Sí és una amal­gama ale­gre amb un únic objec­tiu: des­con­nec­tar de l'Estat i arri­bar a cons­ti­tuir un estat propi. Aquesta és la neces­si­tat, perquè l'alter­na­tiva
és tristíssima, però el camí apa­reix amb més espi­nes
de les pre­vis­tes. Artur Mas, Oriol Jun­que­ras i la tropa inde­pen­dent que s'ha inte­grat en la can­di­da­tura –encara més, la CUP– han de ser cons­ci­ents de les difi­cul­tats i de les dues grans exigències que cal per superar-les: uni­tat i eficàcia.