Tomàquet i salut

El tomàquet és una hor­ta­lissa que se sol incloure en les ver­du­res, mal­grat que és un fruit que no es con­si­dera fruita perquè no es menja per postres, sinó amb el pri­mer o segon plat. La mel­me­lada de tomàquet és una altra cosa. El seu color carac­terístic és el ver­mell, però n'hi ha de grocs i fins i tot verds –recor­deu l'emo­tiva pel·lícula Tomàquets verds fre­gits– que es podrien con­si­de­rar ver­du­res en el sen­tit estricte del terme.

El con­sum de fruita i ver­dura, i en espe­cial de tomàquet, és molt salu­da­ble. Cent grams només apor­ten unes 21 qui­lo­ca­lo­ries, perquè el seu con­tin­gut en sucres (un 5 %) està força per sota dels pro­duc­tes que con­si­de­rem frui­tes, i per això no és gaire dolç. Té fibra (1,2 %), poques proteïnes (1%) i gai­rebé gens de grei­xos (0,1%). És una bona font de vita­mi­nes C i A, d'àcid fòlic (vita­mina B9) i de potassi, i conté poc sodi (si l'ama­nim amb poca sal o no n'afe­gim gaire als seus deri­vats). Una espe­ci­fi­ci­tat posi­tiva és el seu colo­rant natu­ral, el licopè, un potent anti­o­xi­dant que li pro­por­ci­ona un cert paper pro­tec­tor enfront de càncers, espe­ci­al­ment el de pròstata, i de malal­ties car­di­o­vas­cu­lars. La síndria deu el seu color a aquesta mateixa substància.

Aquest setem­bre, la Fun­dación Española del Corazón ha recor­dat un estudi de la Uni­ver­si­tat de Finlàndia Ori­en­tal que demos­tra que el tomàquet pot con­tri­buir a pre­ve­nir el risc d'acci­dents vas­cu­lars cere­brals (ictus), i sem­bla evi­dent que això és gràcies al seu con­tin­gut en licopè. Fa uns mesos, un estudi publi­cat a la revista Nutri­tion indi­cava que un vas diari de suc de tomàquet té efec­tes posi­tius sobre el con­trol de pes, els nivells de coles­te­rol, els tras­torns infla­ma­to­ris i la dia­be­tis.

A la cuina, el tomàquet és molt versàtil, com cons­tata la dita “els tomàtecs fan mil men­jars”. El podem con­su­mir a l'ama­nida, com a acom­pa­nya­ment de plats, en el sofre­git i la sam­faina, en el gas­patxo, com a suc de tomàquet, en sal­ses i, amb la deguda mode­ració, amb vodka en el blo­ody mary. El gas­patxo no és un pro­ducte ori­gi­nari de casa nos­tra però ja el tenim ben incor­po­rat. Néstor Luján recor­dava en un arti­cle d'El Obser­va­dor, l'agost de 1993, que a El Qui­jote, Sancho diu molt asse­nya­da­ment que Más qui­ero har­tarme de gaz­pac­hos que estar sujeto a la mise­ria de un médico imper­ti­nente que me mate de ham­bre. No és segur que el gas­patxo que esmenta Cer­van­tes fos el d'avui, però sí que es refe­ria a l'actual el metge i gastrònom Gre­go­rio Marañón quan deia que el gas­patxo es va avançar als actu­als die­tis­tes. Els cata­lans tenim la sàvia com­bi­nació del pa amb tomàquet, un invent del segle XIX per reci­clar pa sec que, com bé afir­mava David Marín a El Punt el novem­bre del 2008, “és la menja més sen­zi­lla i sabo­rosa del món, que uneix la cul­tura euro­pea del blat amb l'ame­ri­cana del tomàquet, l'oli d'oliva medi­ter­rani i la sal de la terra”.

En defi­ni­tiva, és molt acon­se­lla­ble el seu con­sum i el dels seus deri­vats, pel plaer que ens pro­por­ci­o­nen i per les seves pro­pi­e­tats bene­fi­ci­o­ses per a la salut, que no hem de mag­ni­fi­car però tam­poc dei­xar de valo­rar en la seva justa mesura. Si haguéssim de men­jar cada dia, ni que fos una mica, de tot el que ens diuen que és salu­da­ble, pot­ser aca­baríem “reben­tant”, però el tomàquet és una opció segura. Una raó més per acon­se­llar que es comen­cin els àpats amb una bona ama­nida amb tomàquet i oli d'oliva o amb gas­patxo, i que es facin els entre­pans amb el pa sucat amb tomàquet. Va ben enca­mi­nada la gent del Lluçanès quan en el número d'aquest 24 de setem­bre de la seva revista La Rella des­ta­quen com a pro­ducte de soca-rel un tomàquet d'un quilo de l'hort de Cal Cli­ment, a la Torre d'Oristà. Ben mirat, no sé si fan bé a la loca­li­tat valen­ci­ana de Bunyol quan cada últim dime­cres del mes d'agost orga­nit­zen la bata­lla roja o toma­tina, en la qual aquest any, segons la revista El Temps, “es van llançar en menys d'una hora uns 150.000 qui­los de toma­ques”, tot i que diver­tir-se també té efec­tes salu­da­bles.