Estratègia

Suposo que ja es van ado­nar dilluns pas­sat que alguns par­tits molt deter­mi­nats van començar la seva cam­pa­nya de les elec­ci­ons d'Espa­nya, ter­ri­tori al qual encara per­tany Cata­lu­nya, segons es va encar­re­gar de recor­dar-nos la força que va tri­pli­car vots. No, home, no: que no parlo de la CUP. Encara que aquesta força també va tri­pli­car resul­tats, des de Madrid estant es van ocu­par d'igno­rar-los i de fixar-se única­ment en els de Ciu­ta­dans, el par­tit que, diuen, ha de sal­var Espa­nya de la frag­men­tació i de la cor­rupció. Perquè aquest ha estat pràcti­ca­ment l'únic pro­grama del rive­risme: iden­ti­fi­car-se amb Espa­nya. Ells en són els seus grans defen­sors.

Aquesta serà, sem­bla, l'estratègia gene­ral –no vegin cap mala intenció en l'ús d'aquest adjec­tiu– durant els pròxims mesos. I els altres dos grans par­tits (grans a Espa­nya; a Cata­lu­nya són més aviat escar­ran­sits), per mime­tisme i per allò de no per­dre vots, també faran gala de la uni­tat indis­so­lu­ble d'Espa­nya. I saben què? Que ja els està bé. Perquè, men­tre par­len de la uni­tat i, sobre­tot, de Cata­lu­nya, no hau­ran de deba­tre del que interessa de debò a la gent. No era aquest l'argu­ment que sem­pre uti­lit­za­ven quan els cata­lans defensàvem la inde­pendència? Que ens embo­licàvem en debats iden­ti­ta­ris per no haver de par­lar dels pro­ble­mes quo­ti­di­ans? Doncs jo no he vist que el par­tit que s'eri­geix en el defen­sor de la uni­tat parli gaire del que interessa de debò a la gent. Però, vaja; ells es dedi­quen a la política espa­nyola i jo, gràcies a Déu, no.

El que no comp­ten aquests par­tits defen­sors d'Espa­nya és que la iden­ti­fi­cació extrema pot tenir alguns efec­tes secun­da­ris inde­sit­jats. Mai s'han pre­gun­tat –i si s'ho han pre­gun­tat, la res­posta no els deu impor­tar gaire– per què a Cata­lu­nya es mira Espa­nya amb tant de recel. Un dels molts motius: perquè el seu últim gran defen­sor, el gene­ral traïdor Franco, va entrar a mata-dego­lla després de bom­bar­de­jar-la.

I ara volen apro­piar-se un altre cop de la idea d'Espa­nya. Gover­na­ran i no ho faran bé, perquè d'on no n'hi ha no en pot rajar. De manera que, un cop més, Espa­nya que­darà asso­ci­ada amb el fracàs, l'auto­ri­ta­risme i la pro­hi­bició.

Els inde­pen­den­tis­tes no ens hem de pre­o­cu­par. Com sem­pre, la cam­pa­nya, ens la fan des d'Espa­nya.