Temps de bolets

La sequera d'estiu i la manca de plu­ges fan que aquest any la tem­po­rada bole­taire vagi tard. Els experts diuen, però, que encara és pos­si­ble un bon any si a par­tir d'ara comença a ploure i bai­xen les tem­pe­ra­tu­res de nit, fac­tors que pro­vo­quen la humi­tat que neces­sita el bolet per sor­tir. A la plaça del Lleó de Girona ja arri­ben ros­si­nyols i pine­tells pro­vi­nents prin­ci­pal­ment del Ripollès, caçats a alçades que superen els mil cinc-cents metres. Els giro­nins solem dir que no tenen el mateix gust que els que es cullen als bos­cos de les Gavar­res, par­ti­cu­lar­ment als mar­ges de la car­re­tera d'accés al san­tu­ari dels Àngels. Els del Piri­neu són més aigua­lits i no són tan gus­to­sos com els que tenim a prop de Girona. Segu­ra­ment això deu anar a gus­tos, però tan­ma­teix penso que la meva opinió és com­par­tida per molta gent. Dit això, ben­vin­guts siguin els bolets que ens arri­ben del Ripollès i també els del Ber­guedà, ja que men­tre espe­rem que la natura faci el seu curs, la pluja mulli con­ve­ni­ent­ment la terra, el sol l'asse­qui i la tem­pe­ra­tura noc­turna faci la humi­tat justa que ens per­meti aga­far el cis­tell i afe­gir-nos als cen­te­nars d'afi­ci­o­nats que s'endin­sen per la boscúria a la recerca del rovelló desit­jat, fem el tast de les espècies de fongs que ens arri­ben del nord. L'altre dia un amic deia que tots els bolets són comes­ti­bles, i davant la meva estra­nyesa pen­sant en la mor­ta­li­tat de la fari­nera borda (ama­nita pha­lloide), un bolet pudent d'alta toxi­ci­tat que es fa a les rou­re­des i pine­des, es va afa­nyar a com­ple­tar la frase: “almenys una vegada!” Cer­ta­ment, des­gra­ci­a­da­ment sem­pre hi ha gent que va al bosc i recull bolets sense conèixer massa bé les espècies, i el que és més greu, els posa a la pae­lla i se'ls menja. Cada any hi ha into­xi­ca­ci­ons per aquesta causa i mal­grat les cam­pa­nyes que es fan per aler­tar la població sem­pre hi ha qui cau en el parany de con­fon­dre el pine­tell amb la fari­nera borda. Des de fa temps, el Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura de la Gene­ra­li­tat està donant vol­tes a la qüestió de regu­lar d'alguna manera l'accés al bosc durant la tem­po­rada de bolets mit­jançant la cre­ació d'algun car­net o dis­tin­tiu, però mal­grat que la intenció pugui ser bona, el fet és que lle­vat d'alguna prova molt pun­tual, la mesura es va ajor­nant una i altra vegada ja que no deu ser fàcil limi­tar l'accés al bosc i encara menys esta­blir un sis­tema de vigilància i san­ci­ons. I suposo que ara, després del bolet elec­to­ral, al nou govern encara li serà més com­pli­cat pac­tar una nor­ma­tiva bole­taire.