Tanoques

El resul­tat és aquí, escrit negre sobre blanc i com a expressió d'un exer­cici aritmètic. Les ope­ra­ci­ons, les més sim­ples: sumar i res­tar, majo­ries i mino­ries, gua­nya­dors i per­de­dors, i un mapa polític que defi­neix l'autèntica situ­ació de Cata­lu­nya, quan una altíssima par­ti­ci­pació dibuixa una soci­e­tat com­plexa i plu­ral, amb un inde­pen­den­tisme emer­gent i l'assig­na­tura pen­dent de les àrees metro­po­li­ta­nes. Per la resta, la clara cons­ta­tació que el com­por­ta­ment elec­to­ral català no té res a veure amb el de les Espa­nyes i que la soci­e­tat civil assu­meix i impulsa el futur polític del país, fent-se merei­xe­dora de l'exer­cici d'un referèndum que deci­deixi nítida­ment cap on ha d'anar, quan el 48% dels votants han expres­sat la volun­tat inde­pen­den­tista, el 36% adop­ten posi­ci­o­na­ments uni­o­nis­tes i el 16% demana pen­sar-ho amb més calma. Som aquí i el procés segueix, amb l'afe­git que el poble ha donat el man­dat a Junts i la CUP per inten­tar-ho.

De tot, el més sor­pre­nent és el tan­cre­dismo del govern de Madrid, que mira cap a un altre cantó i només té l'ocurrència d'impul­sar la reforma del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, com a dic de con­tenció del sobi­ra­nisme català. Tal­ment, una reforma que durant la cam­pa­nya elec­to­ral el can­di­dat García Albiol va pre­sen­tar com a joia de la corona. I així li va anar a la dele­gació popu­lar a Cata­lu­nya, que ha per­dut bous i esque­lles i extra­viat la foto de la monar­quia borbònica.

Tano­ques! Si ente­nem la defi­nició de “curt d'ente­ni­ment” que en dóna el dic­ci­o­nari, els gover­nants de Madrid han demos­trat ser uns tano­ques, en la seva apre­ci­ació més desen­vo­lu­pada. No saben sumar i inten­ten mala­ba­ris­mes que evi­den­cien l'engany, poti­ne­jant la diàfana rea­li­tat tot inten­tant mos­trar el que no és. Segu­ra­ment, qual­se­vol relació amb Cata­lu­nya s'observa des del prisma espa­nyol, tot cul­ti­vant el con­ser­va­do­risme de la Cas­te­lla pro­funda. El com­por­ta­ment del Madrid polític segueix aug­men­tant les raons de qui pensa que cal mar­xar d'aquest estat irreal com més aviat millor. Per favor, anem-nos-en lluny, d'aquesta colla de tano­ques.