Opinió

Història natural de la destrucció

Hi ha qui creu que la violència ha tingut i té un rol clau en la història o àdhuc en l'acceleració econòmica

Man­llevo per a aquest arti­cle el títol de l'assaig de W.G. Sebald a l'entorn dels bom­bar­de­jos ali­ats sobre Ale­ma­nya durant la II Guerra Mun­dial, en el període comprès entre 1942 i 1945. El relat, esfereïdor, posa negre sobre blanc a l'estratègia de l'ano­me­nat area bom­bing o bom­bar­de­jos indis­cri­mi­nats con­tra objec­tius civils. Ras i curt: la des­trucció indis­cri­mi­nada va adop­tar una regu­lar mono­to­nia res­pecte a la vida humana d'indi­vi­dus inno­cents fins al punt d'arra­sar sense sen­tit ciu­tats sen­ce­res. Un fet –injus­ti­fi­ca­ble des de qual­se­vol punt de vista– que posa en solfa la relació entre poder i nom­bre de vícti­mes –com més millor– així com la indis­pen­sa­ble devas­tació del patri­moni cul­tu­ral i el lle­gat històric. Una estratègia que arribà al punt àlgid un 6 d'agost de 1945, ara ha fet setanta anys, amb el llançament de la pri­mera bomba atòmica sobre Hiros­hima.

La hipnòtica prosa de Sebald és un cop dur per al lec­tor, en emprar l'autor aquell estil sem­pre inqui­e­tant al ser­vei d'una obra ja de per si prou col­pi­dora. Una estra­nya poètica del caos recorre el text i, cer­ta­ment, hom està temp­tat de creure que la distància exis­tent entre víctima i botxí faci­lita l'acció des­truc­tora de l'home con­tra l'home. Perquè, fet i fet, els pilots d'un bom­bar­der no tenen l'opor­tu­ni­tat de cop­sar la mirada de llurs vícti­mes. A dir veri­tat, els mit­jans a l'abast coad­ju­ven a engran­dir l'escala: d'un home a la huma­ni­tat sen­cera, en l'era nuclear. És així que sor­geix l'ine­vi­ta­ble vin­cle cau­sal entre tec­no­lo­gia i des­hu­ma­nit­zació. I, tan­ma­teix, la història ens mos­tra que el procés de des­trucció sovint és part inhe­rent de qual­se­vol empresa opres­sora. Una pulsió de mort que encara avui domina l'ens de l'ésser i que com­porta mani­o­bres simi­lars en èpoques dis­tin­tes: l'assas­si­nat en massa, la vio­lació de dones a milers, l'anor­re­a­ment del patri­moni, la depor­tació de grans con­tin­gents de població. Tebes, en aquest sen­tit, és la mos­tra arquetípica de des­trucció exem­plar que pren forma en la poe­sia de Manuel For­cano: “Com Ale­xan­dre amb Tebes: / va ender­ro­car pedra a pedra la ciu­tat hos­til, / però hi deixà en peu / la casa de Píndar”, on la casa del poeta líric se salva, i és con­trast, de l'escarni del rei de Macedònia a la qual sot­met l'urbs tebana en haver-se rebel·lat.

Tebes –dues vega­des ani­hi­lada– o Ham­burg, en plena cam­pa­nya de l'area bom­bing, donen ple sig­ni­fi­cat a la cab­dal pre­o­cu­pació d'Elias Canetti res­pecte a la natura del poder i el seu “desig intens de sobre­viure a grans mas­ses d'homes” i, just per això mateix, la mort no és oca­si­o­nal, ans “el fet pri­mer i el més antic”. A Síria, una nova expressió de la tendència natu­ral de l'ésser a caure en la follia, la guerra ha pres un matís tràgic en el con­text d'un con­flicte mul­ti­forme on l'únic propòsit és la des­trucció total de l'ene­mic; ja no hi ha ni casus belli i, de fet, la rea­li­tat supera qual­se­vol rao­na­ment. Para­fra­se­jant Sebald, hi ha un interès il·limi­tat per la des­trucció i, cal afe­gir-hi, una neces­si­tat malal­tissa d'exhi­bir poder mit­jançant la violència con­tra les mas­ses d'inno­cents que fugen de l'hor­ror.

En l'ordre mitològic la des­trucció d'una cul­tura ha tin­gut un paper fona­men­tal. No hi ha reno­vació sense heca­tombe. Fins i tot, hi ha qui creu que la violència ha tin­gut i té un rol clau en la història o àdhuc en l'acce­le­ració econòmica. A parer meu, emperò, la des­trucció com a empresa natu­ral no és pas res més que l'expressió de l'estadi pre­humà de la nos­tra espècie. No hi ha “noves soci­e­tats” pre­ce­di­des per un esclat de violència (Marx) o fruit d'aquest esclat (Arendt). Tebes és avui un erm i Ham­burg, una ciu­tat recons­truïda sobre els fona­ments d'una amnèsia abso­luta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia