Vergonya històrica

Quan s'escri­gui la història d'aquests anys, un dels epi­so­dis més ver­go­nyo­sos serà el pro­ces­sa­ment cri­mi­nal del pre­si­dent de Cata­lu­nya i de dues con­se­lle­res del govern per haver pro­mo­gut un procés par­ti­ci­pa­tiu perquè els ciu­ta­dans donéssim la nos­tra opinió sobre el futur polític de Cata­lu­nya. És un fet gravíssim, per auto­ri­tari i anti­de­mocràtic.

Durant dècades, l'inde­pen­den­tisme ha estat un espai polític amb una repre­sen­tació par­la­mentària modesta, lide­rat per Esquerra Repu­bli­cana, que ha anat for­jant molts dels con­cep­tes polítics que ara ens sem­blen ele­men­tals. Aquesta bata­lla ideològica és la pri­mera gran victòria asso­lida. Sor­to­sa­ment, avui tenim un Par­la­ment amb majo­ria abso­luta inde­pen­den­tista i un futur govern com­promès a posar en marxa les estruc­tu­res que ens han de per­me­tre cons­ti­tuir un nou Estat inde­pen­dent.

L'ajuda del poder polític espa­nyol per asso­lir l'objec­tiu ha estat deci­siva. Els grans par­tits espa­nyols, les ins­ti­tu­ci­ons i la maquinària de l'Estat i el poder mediàtic han aju­dat com ningú a fer veure als ciu­ta­dans de Cata­lu­nya que només podem ser espa­nyols si renun­ciem a ser cata­lans. La diferència i la diver­si­tat són una ano­ma­lia que han com­ba­tut sis­temàtica­ment: har­mo­nit­zar, cen­tra­lit­zar i uni­fi­car han estat els eixos de la seva actu­ació. És l'Espa­nya de l'“Una, grande y libre”.

Des del con­ven­ci­ment que impo­sant la força de l'Estat es podrà dis­su­a­dir els inde­pen­den­tis­tes de ser-ho, el govern espa­nyol, a través de la Fis­ca­lia, ha impul­sat el pro­ces­sa­ment cri­mi­nal del pre­si­dent de Cata­lu­nya per haver col·locat urnes amb la fina­li­tat conèixer què pen­sen els cata­lans. Si el procés polític que vivim acaba amb el nai­xe­ment d'un nou Estat inde­pen­dent, molts ciu­ta­dans espa­nyols de bona fe exi­gi­ran res­pon­sa­bi­li­tats als seus gover­nants per fets tan ver­go­nyo­sos com és voler asseure un pre­si­dent democràtic a la ban­queta dels acu­sats. Si final­ment Cata­lu­nya con­tinués essent una comu­ni­tat autònoma sub­jecta a les lleis espa­nyo­les, ja sabrem que tot s'hi val. Tot, menys saber què volen els ciu­ta­dans, perquè han deci­dit que això és il·legal i anti­de­mocràtic.