Forcadell

La desig­nació de Carme For­ca­dell com a pre­si­denta del Par­la­ment ha donat peu a tota mena de lec­tu­res. Pos­si­ble­ment una de les més pecu­li­ars és la de la vice­pre­si­denta espa­nyola, Soraya Sáenz de San­ta­maría, en el sen­tit que l'expre­si­denta de l'Assem­blea no està legi­ti­mada per diri­gir la cam­bra després que, segons ella, el 47,8% dels vots que van reu­nir les can­di­da­tu­res inde­pen­den­tis­tes no ava­lin la pre­sidència del Par­la­ment per a la número dos de Junts pel Sí. Seguint aquesta reflexió Sáenz de San­ta­maría es podria qüesti­o­nar també què pen­sen els cata­lans sobre la legi­ti­mi­tat de la majo­ria abso­luta amb què governa el PP després que a Cata­lu­nya en les dar­re­res gene­rals els popu­lars només van reu­nir un 20% dels vots.

Con­si­de­ra­ci­ons popu­lars a banda, hi ha un ele­ment que, fins i tot, Sáenz de San­ta­maría podrà cele­brar del nome­na­ment de For­ca­dell. I és el fet que la pre­sidència del Par­la­ment, diri­gida les dues dar­re­res legis­la­tu­res per Núria de Gis­pert, con­tinuï en mans d'una dona. Un fet impor­tant, tenint en compte que al Par­la­ment de Cata­lu­nya la presència de dones se situa en un trist 38,5% dels escons. Per cert, com a resul­tat d'unes elec­ci­ons en què tan sols una de les llis­tes estava encapçalada per una dona, la de Ciu­ta­dans. Evi­dent­ment, només fal­ta­ria que s'hagués d'esco­llir els caps de llista en funció del seu sexe. El que és curiós és que la balança sem­pre es decanta cap al mateix cos­tat. No només en el món de la política.

A més, la desig­nació de For­ca­dell es pro­du­eix després que tots els noms amb què espe­cu­la­ven les tra­ves­ses per ocu­par aquest càrrec fos­sin de dones que, o bé pel seu lide­ratge en el par­tit o bé per la feina feta al Par­la­ment, s'havien gua­nyat aspi­rar a ocu­par aquest càrrec.

Alguna cosa deu estar can­vi­ant, tot i que encara falta molt per acon­se­guir una situ­ació que es pugui con­si­de­rar no ja paritària sinó sen­zi­lla­ment justa.