L'altre 3 per cent

La pol­se­guera que ha alçat la dar­rera ope­ració poli­cial con­tra Con­vergència ha tapat una decla­ració en la mateixa línia i encara més trans­cen­dent. Ahir es va fil­trar la con­fessió de Fran­cisco Cor­rea, àlies Naran­jito, res­pon­sa­ble de la xarxa Gürtel i de la trama Orange Market al País Valencià. Un docu­ment ben sucós. Cle­men­vi­lla de la bona. Cor­rea hi reco­neix que va tre­ba­llar a les ordres de Luis Bárce­nas, gerent i tre­so­rer del PP durant dues dècades, per cobrar comis­si­ons barata obra pública adju­di­cada pels governs d'Aznar. Només cal parar-se a pen­sar un segon què hau­ria pas­sat si aques­tes con­fes­si­ons les hagués fet un inter­me­di­ari de Con­vergència. El 3 per cent és una expressió que aca­barà con­ver­tida en blasó de par­tit. Tant en un cas com en l'altre el que cal­dria és que la justícia fun­cionés amb rigor, eficàcia i rapi­desa. No és el cas. A Espa­nya una de les instàncies més poc rigo­ro­ses, menys efi­ca­ces i més len­tes és la de la justícia. I això, sense entrar en el paper d'estrassa que fan els advo­cats de l'Estat i els fis­cals, que con­ver­tei­xen la divisió de poders en mul­ti­pli­cació de la malícia. Aquesta és la cons­ta­tació. Encara n'hi ha una altra tant o més des­car­nada. Quan l'Estat apunta a un front, entela la rea­li­tat i les consciències. L'apa­rell de pro­pa­ganda del PP ha con­ver­tit el 3 per cent en una albarda per­ma­nent de Con­vergència, però el seu 3 per cent només és una mal­dat de Cor­rea o Bárce­nas. I n'hi ha que s'apun­ten a la jugada amb un entu­si­asme digne del més estúpid.