Opinió

La columna

El perdó

La guerra mai té culpables perquè sempre hi haurà una excusa per desencadenar-la

L'escrip­tor, la pel·lícula de Roman Polanski basada en la novel·la de

Robert Har­ris, ens pre­sen­tava el per­so­natge tur­men­tat d'un expri­mer minis­tre britànic que encar­rega l'escrip­tura de les seves memòries amb la pre­tensió de nete­jar un pas­sat polític car­re­gat de males deci­si­ons. El per­so­natge, ho ha con­fes­sat Har­ris i ho ha cor­ro­bo­rat Polanski, estava direc­ta­ment basat en Tony Blair i en la gran men­tida de les armes de des­trucció mas­siva que va ser­vir per jus­ti­fi­car la invasió de l'Iraq. Dotze anys després d'aque­lla ope­ració mili­tar en la qual van embar­car-se també els Estats Units i Espa­nya –ines­bor­ra­ble, la foto­gra­fia de les Açores amb el paio del mos­tatxo–, Blair ha reco­ne­gut públi­ca­ment l'error i la men­tida i ha dema­nat públi­ca­ment perdó per haver con­tribuït a des­en­ca­de­nar el mal­son d'Estat Islàmic. Fins i tot a l'hora d'assu­mir la culpa hi ha polítics que exhi­bei­xen una habi­li­tat ines­go­ta­ble per des­viar-la cap a ter­cers. Els ter­cers són els ser­veis d'intel·ligència, aquesta mena de divi­ni­tat sense ros­tre que tre­ba­lla per als governs des de la impu­ni­tat de les ombres. El paio de mos­tatxo també es va pre­sen­tar com una víctima de la toxi­ci­tat infor­ma­tiva pro­vi­nent dels agents secrets –els nord-ame­ri­cans, és clar– tot i que, d'ençà que va aban­do­nar la política activa, li han pagat molt bé els ser­veis pres­tats durant aque­lles hores de deci­si­ons ter­ri­bles i de con­seqüències irre­pa­ra­bles. La guerra mai té cul­pa­bles perquè sem­pre hi haurà una excusa per des­en­ca­de­nar-la amb la fina­li­tat d'evi­tar un esce­nari pit­jor. En canvi, prou que ho sabem, de vícti­mes n'hi ha els cemen­ti­ris plens. La població ira­quiana ha patit durant els dar­rers dotze anys un cal­vari d'ines­ta­bi­li­tat política, de penúria econòmica i de violència quo­ti­di­ana, aquest és el lle­gat de l'error de Blair. Der­ro­car un dic­ta­dor per impo­sar el caos no sem­bla el millor negoci. Ahir Blair va dema­nar perdó, vés a saber quan ho farà el paio del mos­tatxo, però demà l'antic pri­mer minis­tre tor­narà a les seves ocu­pa­ci­ons sens dubte ben remu­ne­ra­des perquè hi ha cul­pes que no com­por­ten cap penitència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia