Opinió

Independentistes espanyols

Va errar qui pensava que l'espanyolitat no tenia límits en oblidar la dignitat de les persones

L'Estat de les auto­no­mies ha estat un fracàs i una enga­nyifa per a qui hi con­fi­ava. Ha fallat el model o els ges­tors? El model hau­ria estat inde­fi­nit si els polítics hagues­sin estat mur­ris. Però els governs de l'Estat ni han estat lles­tos ni han tin­gut
el nivell impres­cin­di­ble per a gover­nar com calia. Ho han fet mala­ment, molt mala­ment. Espa­nya és la quarta potència econòmica de la zona euro. Sona bé, però també és la16a en PIB per càpita i la 17a en CIE per càpita o con­sum indi­vi­dual efec­tiu... Incom­pli­ment de pro­me­ses (Zapa­tero 2003 / Esta­tut 2006), cor­rupció, des­con­trol de l'evasió fis­cal de grans empre­ses, for­tu­nes i bancs (90.000 euros/any). Aju­des a la banca, refor­mes labo­rals a mida de l'empre­sa­riat i ofec al tre­ba­lla­dor; els pan­tans de Franco han tin­gut més retorn que les línies radi­als del TAV. Però en con­ti­nuen fent a 18 mili­ons euros/km men­tre tan­quen esta­ci­ons per manca d'usu­a­ris. Les inver­si­ons fetes amb els diners dels fons euro­peus, eren les adi­ents? Atur: a la UE, sola­ment Grècia ens gua­nya; “l'abans ale­ma­nya que cata­lana”; “l'espa­nyo­lit­zació dels nens cata­lans”; el frau fis­cal... No em vin­guin amb el rot­llo de l'IVA de l'“elec­tri­cista” perquè a casa meva, si ve, ve una vegada l'any. A pas­tar fang! Ho han fet fatal. Esca­nyant Cata­lu­nya asfi­xi­a­ven Espa­nya, no ho sabien això? I ara que tot con­ti­nua mala­ment volen pas­sar l'apla­na­dora i començar de nou : “Cal (re)cen­tra­lit­zar, gover­nar des de Madrid, tor­nar al pas­sat”. És el que l'esta­blish­ment del cen­tre sem­pre ha desit­jat i ara neces­sita. Qui es vul­gui aga­far a un clau roent que escolti dir –per pas­siva– a Pedro Sánchez que no reco­neix el caràcter naci­o­nal de Cata­lu­nya, el que sí que li veu són cer­tes “sin­gu­la­ri­tats”. Serà això el fede­ra­lisme soci­a­lista?

Diu un blo­guer –sento no recor­dar-ne el nom–: No se ofen­dan, a mí tam­poco me gusta ese rollito anti­español que se cree que todo en España es una mierda, pero ¿quién querría ser español en estos momen­tos? Es decir, planteémonos seri­a­mente qué es España. Vea­mos.(...) En lo social, tene­mos millo­nes de para­dos, jóvenes que emi­gran a miles, pro­tes­tas estu­di­an­ti­les, pri­va­ti­za­ci­o­nes, aumento de la pobreza y mucha cris­pación. (...) En estas con­di­ci­o­nes, ¿cómo van a que­rer ser españoles los cata­la­nes? Yo tam­poco qui­ero for­mar parte de esta España, no por anti­españolismo, sino al con­tra­rio, por­que me con­si­dero un patri­ota español. (...) ¡Es que es de sen­tido común estar en con­tra de esta España!. Al congrés hi havia un insigne baró que escalfà cadira durant dècades. Natu­ral­ment per amor a l'Espa­nya què el man­tingué. Entre Congrés i Senat en comp­taríem dese­nes com ell. És indig­nant. La gent cons­tata que la gestió d'aquests gover­nants és nul·la i con­clou que la seva lle­ial­tat és per a ells i els seus par­tits. No han vet­llat per Espa­nya; no tenen ver­go­nya ni dis­pensa. N'estem fins a la boina. És clar que ens recor­den fins al can­sa­ment que, a casa nos­tra, de cor­rupció també en tenim. Ho sabem. En aques­tes pàgines hem dit que lla­dre és qui roba, sigui d'on sigui, però que no és pas el mateix 5 què 50. Per tant, per molta merda que bus­quin, inven­tin o tro­bin, el resul­tat, òbvi­a­ment, sem­pre serà des­fa­vo­ra­ble per a vostès.

Des que Felip V con­querí mili­tar­ment Cata­lu­nya, s' imposà l'abso­lu­tisme del borbó, foren abo­lits els drets de la Gene­ra­li­tat i dels muni­ci­pis i s'establí l'orga­nit­zació política de Cas­te­lla, Cata­lu­nya ha vis­cut enco­ti­llada dins la política espa­nyola; després de tres-cents anys de l'ocu­pació, encara con­fi­ava tro­bar un res­pir a l'Espa­nya de les auto­no­mies. No ha estat pas així. S'ha per­dut la con­fiança. I la mil·lenària his­to­ria de Cata­lu­nya fa que el desig de recu­pe­rar el per­dut el 1714 esde­vin­gui natu­ral. A l'inde­pen­den­tisme de consciència històrica, iden­ti­tari o polític català se li ha afe­git l'ano­me­nat “de but­xaca”: gent que con­si­dera que pel fet de viure a Cata­lu­nya resta per­ju­di­cada. A aquests dos grups se'ls han afe­git un bon nom­bre d'espa­nyols que arri­ba­ren a Cata­lu­nya cap als anys 60-70. També se sen­ten esta­fats, perquè com a cata­lans que són (qui així ho desitja) esti­men aquesta terra, l'han feta seva i patei­xen els greu­ges dels dife­rents governs cen­trals tot veient com s'omplen la boca d'estima, soli­da­ri­tat i lleis que es pas­sen pel folre, com la Cons­ti­tució per exem­ple. Va errar qui pen­sava que l'espa­nyo­li­tat no tenia límits en obli­dar la dig­ni­tat de les per­so­nes. És com­pren­si­ble el recel a la inde­pendència de Cata­lu­nya de qui arribà en aque­lles dècades en ima­gi­nar-se fora d'Espa­nya, que, al cap i a la fi, per a molts, també és la seva pàtria. No hi ha pas raó per haver de renun­ciar a la terra d'ori­gen, idi­oma, drets, ni, per des­comp­tat, a la seva iden­ti­tat en una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Tenim la con­vicció que ho farem millor a la nos­tra manera. Sense governs, decrets ni els interes­sos del cen­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia