Efectes col·laterals d'una competició

El pas del ral·li per les comar­ques tar­ra­go­ni­nes encara aixeca pol­se­guera. Les quei­xes no són noves i pot­ser per això cal que se'n comenci a par­lar sense embuts i es tan­qui amb pro­pos­tes i argu­ments ferms el debat anual sobre la con­veniència o no del pas d'aquesta com­pe­tició per algu­nes comar­ques i la pro­jecció que se'n deriva. Al marge d'aquesta dico­to­mia, però, hi ha una ver­go­nyosa rea­li­tat que també és cíclica i que no té cap tipus de jus­ti­fi­cació. Sense embuts: em refe­reixo a una afició mar­rana, que marca el seu pas pel ter­ri­tori dei­xant por­que­ria allà on s'atura i que no té cap tipus de res­pecte per la pro­pi­e­tat pri­vada i per la gent del ter­ri­tori que els acull. Les bri­ga­des de neteja després del ral·li no són la solució, aquí hi falta molta peda­go­gia.